És l’hora de canviar de model
El 13 de gener l’Agència de Residus de Catalunya va anunciar el tancament de l’abocador de Solius. El titular és clar i enganyós perquè en realitat per ara només es tanca la part de la resta, però la planta de compostatge, la que rep l’orgànica segueix oberta pendent dels recursos a dues sentències del TSJC. El director de l’agència, Isaac Peraire, ho va anunciar després de reunir-se amb membres de Salvem Solius i va aconseguir fer emprenyar almenys els alcaldes de Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols (El Punt Avui, 14-1-23), que formen part del consorci i són els propietaris dels terrenys on hi ha l’abocador. En canvi, des de Llagostera, que amb Santa Cristina han de suportar la instal·lació en el terme municipal, la notícia ha estat més ben rebuda, ja que fa temps que se sap que Solius està saturat. I malgrat les obres de millora de la planta, els lixiviats encara traspuen a la conca del Ridaura. El desembre hi va haver una reunió del consorci i l’agència i no van tenir el detall d’avançar-ho als representants municipals. La Generalitat fa cas de la justícia (la primera denúncia és del 2006) i diu que tancarà Solius sense explicar cap on s’hauran de portar les més de 40.000 tones anuals que s’hi aboquen de 20 municipis del Gironès i el Baix Empordà. Es vagi a Lloret, a Pedret i Marzà o més lluny, els costos dels serveis municipals d’escombraries s’encariran, i això quan ja s’han aprovat les taxes del 2023, de manera que es generarà un dèficit que s’haurà de recuperar l’any vinent. Tot i que l’amenaça del col·lapse ve de fa temps, es continua produint, comercialitzant i comprant sense pensar en els residus que es generen. S’han posat contenidors per destriar les escombraries, es promou el reciclatge, es fa el porta a porta, però hi ha gent que ho aboca tot a la resta o es queixa del porta a porta perquè han de guardar l’orgànica dos o tres dies! Ningú no vol veure la merda al costat de casa, però en algun lloc l’hem de derivar. Dels municipis que formen el consorci tres són turístics –Calonge, Platja d’Aro, Sant Feliu–, Santa Cristina és mig i mig i Llagostera és un poble de serveis i pel seu terme passen la línia de les Gavarres, les variants que venen de Barcelona i de Girona, la canalització de l’aigua del Pasteral i des de fa més de 50 anys acull bona part de l’abocador de Solius. Sembla que ja és hora que comencem a canviar de model.
