El dret a la protesta al món

Dor­mia en un llit de ciment en una esqui­fida cel·la sub­terrània a la presó de Mon­gomo (Gui­nea Equa­to­rial), sense llum natu­ral ni ven­ti­lació, era mal ali­men­tat i tor­tu­rat de manera atroç fins que s’ha cone­gut la seva mort. Es deia Julio Obama Mefu­man, tenia 51 anys i era un dels opo­si­tors al pre­si­dent Teo­doro Obi­ang Nguema que fou segres­tat, tras­lla­dat a Malabo i sen­ten­ciat a 60 anys per ter­ro­risme en una vista que s’ha difós per l’exem­ple humi­li­ant que repre­senta que els acu­sats s’incul­pin i dema­nin perdó moral­ment des­truïts. Ens hi referíem a l’arti­cle El jutge els deixa esca­par (dilluns pas­sat), quan –en teoría– encara era viu. Obi­ang evi­dent­ment des­co­neix l’ètica de la der­rota perquè els règims auto­ri­ta­ris mai no per­den elec­ci­ons i ell acos­tuma a gua­nyar-les amb gai­rebé el 100% dels vots. El 22 de setem­bre de 2020, Dor­gue­lesse Ngues­sam, per­ru­quera del Came­run, va assis­tir a una mani­fes­tació pacífica per recla­mar millo­res soci­als, va ser detin­guda, jut­jada per insur­recció i con­dem­nada a cinc anys de presó. Nas­ser Zef­zafi, una de les figu­res des­ta­ca­des del movi­ment Hirak El Rif (Mar­roc) com­pleix una pena de 20 anys per haver exi­git justícia i igual­tat. La defensa dels drets humans és repri­mida per tots els governs que no accep­ten la militància política i social com el gran valor democràtic que és. Aquesta qüestió es debatrà avui en la taula rodona El dret a la pro­testa al món (19 h, cen­tre cívic Sant Narcís, Girona), orga­nit­zada per Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal i amb la par­ti­ci­pació dels acti­vis­tes Amin Ben Ouc­hen, Pau Lanao i Puri Molina.