Vergonya a Girona

Situem-nos en la jornada del divendres 23 de desembre. A un dia de la nit de Nadal. A l’alberg Cerverí, del carrer Ciutadans de Girona, hi ha allotjades unes famílies que han estat desnonades recentment. Viuen allà esperant una solució d’habitatge que no arriba. Per si això no fos prou sofriment, de cop l’alberg els comunica que han de marxar perquè l’establiment tanca per vacances durant quinze dies. Insisteixo: a un dia de la nit de Nadal.

Comença aleshores una mobilització desesperada per part de les entitats que ajuden, ajuden i ajuden aquestes famílies per trobar una solució. L’assistenta social que porta el cas abandona les vacances i hi acudeix per intentar buscar un lloc on poder-los portar.

I la solució, l’única que troben, és encara més rocambolesca, si és que això és possible. L’opció inaudita és enviar-los a Barcelona, on els acolliran fins que l’alberg torni a obrir. Els posen en un tren, però no els poden acompanyar. I allà, la gran ciutat els engoleix. Perquè no hi han estat mai, no saben com arribar al lloc on els han dit que podrien passar uns dies, i es perden. La tensió i el cansament són tan grans que la mare de la família té un atac de nervis.

És una història que s’assembla massa a la que cada Nadal expliquem envoltada de cançonetes i llums de colors per no buscar-hi paral·lelismes. Tants segles després i els humans encara no hem trobat la manera d’acollir dignament les persones que la vida està tractant malament. Ves a saber si el relat nadalenc és cert. Però aquest que ara explico sí que ho és. I cru. No van trobar allotjament. En tota la bonica i turística ciutat de Girona, no hi havia cap racó on poder deixar que aquesta gent descansés. Van haver de marxar-ne, i van haver de buscar aixopluc en un lloc desconegut al qual no van saber ni com arribar.

La PAH Salt-Girona em va explicar aquest cas en la visita que van fer al Parlament la setmana passada. Hi van anar per demanar als grups parlamentaris que aturin tres desnonaments –tres!– que estan en diversos punts de tramitació: a Salt, a Santa Eugènia i a Sant Julià de Ramis. Aquest darrer té la notificació de desnonament per al 8 de febrer. Són famílies que van llogar un pis, però l’edifici va anar a parar a la Sareb i ara es veuen forçades a marxar-ne tot i que poden continuar pagant el lloguer. Vergonya.