Del ‘perreo’

Sexe: el plaer és momen­tani, la postura ridícula i el preu exor­bi­tant (Sex: the ple­a­sure is momen­tary, the posi­tion ridi­cu­lous, and the expense dam­na­ble). És el que li va escriure el segle XVIII Phi­lip Dor­mer Stan­hope al seu únic fill, l’il·legítim Phi­lip: el britànic no era cap cràpula i pen­sava en l’aco­bla­ment humà més con­ven­ci­o­nal des que l’home pri­mi­tiu va dei­xar de mun­tar la dona com els gos­sos, i un i altre van començar a fer el coit de cares; el 4t comte de Ches­ter­fi­eld tenia al cap la posició del mis­si­o­ner, així ano­me­nada perquè era la que acon­se­lla­ven als indígenes els colo­nit­za­dors ves­tits d’hàbit, ja que dona­ven per fet que, amb ella a sota i mirant el cel o el sos­tre, el semen tri­gava a rega­li­mar per la tave­lla i repi­cava les pos­si­bi­li­tats de repro­ducció: l’objec­tiu era que ni Déu ni els tre­balls forçats se’n res­sen­tis­sin. Altra­ment, segons el Dr. John­son, les Let­ters to his son de lord Ches­ter­fi­eld, l’amantíssim pare, ense­nya­ven al fill la moral d’una puta i les mane­res d’un mes­tre de ball com a mit­jans per endin­sar-se en el món com a cava­ller.

Tot això ve perquè la notícia d’unes ado­les­cents que, ep, ballant i més o menys ves­tits!, refre­guen rítmi­ca­ment el cul per la carn d’olla d’uns ídem –i/o vice­versa–, ens ha fet pen­sar que, ni que sigui en forma de per­for­mance posi­ci­o­nal, tot torna. A veure: el vals hau­ria estat el pri­mer ball que vir­tu­a­lit­zava, d’entre tots els cata­lo­gats al Kama-Sutra, el sexe mori­ge­rat –el reco­ma­nat pels evan­ge­lit­za­dors–; i amb el tango, la lam­bada, el twerk, la bac­hata i els que em deixo, la metàfora esmen­tada s’hau­ria anat tor­nant incan­des­cent fins que, segons els ter­tu­li­ans de pro­xi­mi­tat, ara tocava el culi­pan­deo, que en diuen a Cuba; o el booty dan­cing –ballar amb el cul–, que en diuen els ian­quis. O el per­reo, que en diuen a l’Amèrica Lla­tina, que comença a Port­bou i acaba a la Patagònia; aquest, el per­reo, a més de vir­tu­a­lit­zar més explícita­ment –i de forma menys ele­gant que cap altre– els ges­tos rela­ci­o­nats amb la pene­tració sexual, el mot cas­tellà és inequívoca­ment molt més lite­ral: fer com els gos­sos, l’única forma d’aco­blar-se de què se ser­vien al... paleolític.

Sí, són balls i, quant al sexe, són com la saca­rina, els des­cafeïnats i la cer­vesa sense alco­hol. Si visqués avui dia, qui sap com hau­ria estat la cèlebre frase de Lord Ches­ter­fi­eld amb tots aquests erzats copu­la­tius al cap...