Un brasiler fascinat per Villaronga

La mort, diumenge, d’Agustí Villaronga em va fer recordar quan, fa vint anys, vaig conèixer un noi del Brasil que es deia Thiago. Era de São Paulo i parlava un català exquisit, amb un lleuger i d’allò més sorprenent, fins i tot, accent mallorquí. No em vaig estar de preguntar-li com algú com ell, que no tenia cap familiar català, podia parlar tan bé la nostra llengua. I la resposta, totalment imprevisible, va ser la següent: feia un parell d’anys havia anat al Casal Català de São Paulo a veure El mar, pel·lícula de Villaronga basada en l’obra homònima de Blai Bonet, i allò que havia vist, i sobretot sentit, li havia canviat literalment la vida. Ja ho veuen, el cinema català, quan traspassa fronteres, no ho fa només seduint crítics i jurats de festivals.