De reüll
L’adeu de Borja-Villel
Dijous passat va ser l’últim dia de Manuel Borja-Villel (Borriana, 1957) com a director del Museu Reina Sofia de Madrid. Han estat quinze anys al capdavant d’una institució que ell ha girat com un mitjó, dotant-la d’una personalitat i d’un renom internacional que, quan va assumir la responsabilitat, el 2008, estaven en cotes baixíssimes. D’això alguns ja no se’n recorden, o sí però tant els fa. La sortida de Borja-Villel ha estat marcada per una cruel campanya de desprestigi mediàtica comandada per les tenebroses forces de la dreta espanyola, però el cas és que el que estranya és que hagin tardat tant a llançar-li a sobre els seus llops depredadors per espedaçar-lo. Borja-Villel va iniciar la seva trajectòria en dos museus barcelonins, primer a la Fundació Antoni Tàpies i després al Museu d’Art Contemporani (Macba). D’aquest, va fer el salt al Reina Sofia, una decisió que aquí no tothom va pair del tot bé. A les travesses del seu substitut al museu madrileny hi apareixen una pila de noms de bons professionals catalans (fins i tot sona amb força el d’un director d’un centre cèntric a qui, si finalment fos l’escollit, també es trobaria a faltar) o molt vinculats a l’escena artística catalana. I de Borja-Villel, per cert, hi ha un rum-rum que el situa de nou a Barcelona... A veure.