La tecnologia que volem

Ens agradi o no, estem envol­tats per noves tec­no­lo­gies que cons­tant­ment ens obli­guen a can­viar d’hàbits. Fa només 10 anys que What­sapp i Ins­ta­gram es van esten­dre mas­si­va­ment per tot el món, i en fa només cinc que va aparèixer Tik­Tok, l’apli­cació que segu­ra­ment ha por­tat més nens i ado­les­cents a engan­xar-se a les pan­ta­lles. És a dir, fa només una dècada ningú s’angoi­xava si no es podia comu­ni­car de manera imme­di­ata, xafar­de­jar la vida postissa dels altres o ballar cançone­tes de pocs segons. En canvi ara cau el sis­tema i tot es con­ver­teix en un drama. Els tòpics de “vivíem millor abans” i “ens hem con­ver­tit en esclaus del mòbil” es repe­tei­xen en mol­tes con­ver­ses, segu­ra­ment amb la mateixa vehemència amb què algú ja va cri­ti­car fa dècades el vídeo, la tele­visió o fins i tot la ràdio. Men­tre molta gent renega dels avenços tec­nològics que en lloc de faci­li­tar les coses més aviat les com­pli­quen –espe­ci­al­ment per a la gent gran–, també s’ha de reconèixer que poden tenir una part posi­tiva.

La tec­no­lo­gia com a tal no té qua­li­fi­ca­tiu moral, no és bona ni dolenta, ja sabem que tot depèn de l’ús que se’n faci. I un ús molt llo­a­ble és el que s’ha acon­se­guit a l’hos­pi­tal de Figue­res amb la rea­li­tat vir­tual. La uni­tat de diàlisi i la uni­tat de moni­to­ratge (UMO) del ser­vei d’urgències d’aquest cen­tre sani­tari incor­po­ren ulle­res espe­ci­als per allu­nyar pors, angoi­xes i estrès dels paci­ents. Qui hagi pas­sat per un hos­pi­tal estarà d’acord que qual­se­vol eina que per­meti superar una mica millor el tràngol és ben­vin­guda.

No es tracta de cap minúcia, les hores es fan eter­nes quan no et tro­bes bé i estàs espan­tada. A l’hos­pi­tal de Figue­res, les imat­ges en què els paci­ents es poden cap­bus­sar gràcies a la rea­li­tat vir­tual els aju­den a rela­xar-se i també a fer més tole­ra­ble els trac­ta­ments llargs, com és el cas de la diàlisi. L’eficàcia d’aquest sis­tema ja fa temps que s’estu­dia i les estadísti­ques mos­tren que con­tri­bu­eix a reduir en un 65% dels casos la per­cepció del dolor i en un 60% l’estrès i l’angoixa. Tota ajuda és bona, i ben­vin­guda sigui la tec­no­lo­gia en el seu cos­tat més ama­ble, ni que sigui per inten­tar omplir amb imat­ges vir­tu­als i mons irre­als aquells moments en què no tens l’escal­for humana d’una mà que agafa la teva, et col·loca bé el coixí o t’aca­rona la galta asse­gu­rant a cau d’ore­lla que tot anirà bé.