Opinió

Tribuna

La guerra civil catalana

“Potser sempre hi ha hagut un cop d’aire de seny amb capacitat d’analitzar, amb intel·ligència, però on són aquests catalans?

No sé si tenim cap Joan I, si per­viu un príncep de Viana tan­cat a la presó de palau, si som una herència de la Busca i la Biga. No sabem si el dis­sor­tat Hug Roger, comte del Pallars, ha encer­clat a la Força de Girona el futur Fer­ran el Catòlic amb la seva mare. Pot­ser encara som els page­sos sot­me­sos a la remença, aquells d’abans d’en Roca­gui­narda. O pot­ser amb el maso­ver esti­rat dins el mas magre a punt de morir de la pesta.

No sé si, de mica en mica, s’aixeca aquell sen­ti­ment que crema les entra­nyes de la colla de bos­que­rols, d’homes de bosc que pas­sen el dia tallant els arbres, pelant les sure­des o gra­tant la terra per lliu­rar-la de bar­dis­ses, si són als temps de les ave­lla­nes, o al moment de collir cire­res. Sem­pre amb 4 rals a la mà oberta. No sé si encara, per aquí, hi tenim els car­lins i els libe­rals, pas­sant a embran­zi­des pels car­rers dels pobles, ara els uns i ara els altres, amb la mala sort de no haver fet com els bas­cos, amb car­li­na­des que encara els bri­llen als par­la­ments i als esta­tuts d’una auto­no­mia amb fur.

No sé si soc aquell car­bo­ner, amb el bastó a la mà, man­te­nint el caliu de les piles i que als ves­pres dorm al paller més pro­per de la feina. El pica­pe­drer que renega a cada repic de maça. O si soc el mosso llo­gat al molí dels tres canals. No sé si encara hi ha aquell home que vigi­lava fusta al moll. Som els del con­tracte de rabassa morta o els amos de les rabas­ses? Els de l’ate­neu sin­di­ca­lista o els dels cer­cles dels bur­ge­sos?

No sé si, men­tre Bar­ce­lona alça la mera­ve­lla dels immo­bles bro­dats gus­pi­re­jant de la ciu­tat de tom­bants de segle, amb mosaics i for­jats, vitralls repu­jats, jo soc amb els pobres que s’arros­se­guen al car­rer de l’Hos­pi­tal pels esco­cells, bus­cant el son. No sé si som aquesta colla de par­tits d’abans d’un alçament armat amb un mili­tar al cap­da­vant. Uns par­tits que es diuen Estat Català, o soc al cos­tat dels que van dar­rere l’home que té l’estrany nom de Ler­roux. Som pot­ser els anar­quis­tes que feien tro­ba­des als bos­cos pro­jec­tant com cre­ma­rien la mare­de­deu tro­bada o som els que d’ama­gat sal­ven la mare­de­deu tro­bada. Som dels que en Franco va tan­car a la presó o dels que van asse­nya­lar els rojos amb el dit i una sig­na­tura? Aquells a qui un pre­si­dent amb la creu al front va fer dir “Cata­lu­nya”, “Cata­lu­nya”, allà on deien “Franco, Franco”.

Si som aquells que vam votar l’1-O del 2017 o aquells altres que l’endemà van recórrer la Via Laie­tana amb en Bor­rell fent aren­gues. O som a la plaça de les 4 colum­nes, sense xiu­lar, o som aquells que van aga­far l’AVE cap a Madrid, a l’altra mani. Només un buc de ciu­ta­dans, una mica­re­lla, es man­te­nen sem­pre amb el pen­sa­ment sen­sat. A la guerra civil cata­lana, als temps de Roca­gui­narda, i al temps de la rabassa morta, i al moment de dir allò de Franco. Pot­ser sem­pre hi ha hagut un cop d’aire de seny amb capa­ci­tat d’ana­lit­zar, amb intel·ligència, però on són aquests cata­lans? En quin refugi del mig de la neu espe­ren la tar­dor de tots els colors. Hauríem fet mai res de res si tots ple­gats tinguéssim seny?

On són els del 52%? O pot­ser hem arri­bat, ja per sem­pre, al temps de fer Nació amb Llen­gua, Cul­tura, País, dei­xant-nos d’històries vàries. Que què de sepa­rar-nos? Res! No veiem com Bar­ce­lona és una capi­tal del món? No veiem com el tub de gas liquat sor­tirà cap a mar des del port d’aque­lla ciu­tat tan antiga com el temps? No veiem que el Pacte de Bar­ce­lona sona a Trac­tat del Piri­neu, o pot­ser al de Cor­beil? Si us plau. Ama­guem els tra­bucs, posem a l’armari els uni­for­mes de mique­lets. Desem en Ser­ra­llonga besant-se amb la Joana.

Som a dins d’una Europa que compta amb nosal­tres. Pot­ser només podríem seguir el plan­ning de Pas­qual Mara­gall amb un grup euro­peu que volia l’Europa fede­ral, des de les naci­ons o regi­ons, amb ciu­tats enllaçades. Bar­ce­lona hi és, a l’ima­gi­nari mara­ga­llià. Amb Tolosa, Lió, Mar­se­lla, Milà. Una Europa con­fe­de­rada, amb les naci­ons estat fede­ra­des. Amb les ciu­tats uni­des per l’ener­gia pro­duc­tiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia