La inanitat del Mercantil

D’entre tots els edi­fi­cis emblemàtics que hi ha a Pala­fru­gell, des­ta­quen els del Cen­tre Fra­ter­nal i el Mer­can­til, pre­si­dint la plaça Nova (els pala­fru­ge­llencs en diuen “plaça Nova”, sense l’arti­cle). Edi­fi­cis cons­truïts a finals del segle XIX, amb objec­tius sem­blants, l’oci i l’entre­te­ni­ment, però actors dife­rents: la classe tre­ba­lla­dora, en el pri­mer cas, i famílies benes­tants, en el segon.

Més d’un segle després de la inau­gu­ració dels dos espais, la seva sort ha estat dife­rent. Men­tre que el Fra­ter­nal va tirant enda­vant, és a dir, s’hi fan acti­vi­tats, sobre­tot al tea­tre annex, i manté el ser­vei de bar i res­tau­rant, el Mer­can­til, inclòs en l’inven­tari del patri­moni arqui­tectònic de Cata­lu­nya i con­si­de­rat bé cul­tu­ral d’interès local, con­ti­nua tan­cat des del 1989 (només s’hi han fet algu­nes remo­de­la­ci­ons). L’Ajun­ta­ment n’és el pro­pi­e­tari des del 2009. El 2013 es va crear un con­sorci per ges­ti­o­nar-lo con­jun­ta­ment amb el Fra­ter­nal, però, des de lla­vors, no s’ha fet cap pas amb èxit, almenys evi­dent, per donar vida a l’antic “casino dels senyors”, com era ano­me­nat popu­lar­ment el Mer­can­til. Ara, l’alcalde, Joan Vigas, m’explica que tot està gai­rebé a punt per dei­xar sense efecte aquell acord del 2013 i assu­mir, des de l’Ajun­ta­ment, la feina de tor­nar a obrir les por­tes del vell casino d’estil neoclàssic, tes­ti­moni d’una bona part de la història surera i cul­tu­ral de la vila. Segons Vigas, amb una petita actu­ació, es podran obrir els bai­xos de l’edi­fici i con­ver­tir-los en una sala poli­va­lent (una altra cosa seran els pisos supe­ri­ors, amb pro­ble­mes d’acces­si­bi­li­tat).

Com comentàvem amb una cone­guda l’altre dia, no sabem què s’hi farà, però que s’hi faci alguna cosa ja, si us plau! L’alcalde em diu que aquest 2023 això serà una rea­li­tat; pel mig hi ha elec­ci­ons, així que ja veu­rem què passa. Sigui com vul­gui, no és l’únic espai del poble que cal recu­pe­rar. Penso, per exem­ple, en l’antic Hos­pi­tal Muni­ci­pal, en desús com a tal des dels anys vui­tanta del segle XX, tot i que va aco­llir alguns ser­veis fins al 1998.

A Pala­fru­gell, com en altres muni­ci­pis, hi ha deu­tes pen­dents pel que fa a la recu­pe­ració d’espais històrics. Sabem que les finan­ces muni­ci­pals sovint no donen per a més del que es fa, però, de vega­des, pot­ser només cal posar-s’hi una mica a cegues i, a poc a poc, tro­bar una solució.