Mobilitat a Girona

Ara que els par­tits polítics comen­cen a pre­pa­rar els mis­sat­ges i cap on volen que vagi la ciu­tat, és un bon moment per mirar cap al futur i poder fer-ho amb ambició. Per pen­sar una ciu­tat s’ha de fer en gran. Després pandèmies o tem­pes­tes com el Glòria ja situen el pro­jecte fins allà on pot arri­bar, però cal mirar amb una pre­visió de trenta anys per una ciu­tat posi­ci­o­nada a Cata­lu­nya, a Europa i, amb més modèstia, al món. Un dels àmbits clau que ha de resol­dre la ciu­tat de Girona és la mobi­li­tat. Durant les Fires la majo­ria de ciu­ta­dans aga­fen el trans­port públic perquè saben que és impos­si­ble apar­car enlloc, però la resta de l’any això no passa. Seguim volent apar­car davant la fleca on anem i les dobles files són a l’ordre del dia en alguns car­rers, amb l’avin­guda Peri­cot empor­tant-se la palma. La car­re­tera de Bar­ce­lona ha de ser clau en aquest repen­sa­ment de la mobi­li­tat, jugant amb les vies paral·leles com el Mig­dia i el car­rer Ovi­edo. És obvi que la zona de bai­xes emis­si­ons també té un paper pre­pon­de­rant en aquesta estratègia que els par­tits polítics farien bé d’ana­lit­zar a fons, ja que serà el nou govern qui l’acabi implan­tant. L’ús de la via pública per qüesti­ons pri­va­des com apar­car un cotxe o les motos també s’ha de posar sobre la taula. És cert que ja paguem un impost de cir­cu­lació, però, si per apar­car qual­se­vol vehi­cle al car­rer ens fes­sin pagar, tots repen­saríem la nos­tra mobi­li­tat. Aquest plan­te­ja­ment hau­ria de tenir com a ròtula diver­sos trans­ports i tor­nar a posar sobre la taula que la via fèrria per­metés con­nec­tar bar­ris, com el Pont Major i Pedret, amb el cen­tre de la ciu­tat, i l’Ave­lla­neda. L’alta velo­ci­tat ha de jugar un paper dife­rent, però la línia del con­ven­ci­o­nal pot tenir-hi un paper clau. Un tram tren que ja s’havia posat sobre la taula i pot­ser evi­ta­ria el desori que com­porta implan­tar un tram­via al cen­tre de la ciu­tat. També les àrees per a via­nants podrien créixer. Què pas­sa­ria si Joan Mara­gall, Juli Gar­reta i Pare Claret fos­sin només per a via­nants? Les crítiques serien majúscu­les com sem­pre passa davant dels can­vis, però pot­ser tindríem una ciu­tat més ama­ble i més con­for­ta­ble on el turisme, bàsic per a l’eco­no­mia de la ciu­tat, també en diria bé, ja que comerç, hos­ta­le­ria i hote­le­ria hi sor­ti­rien gua­nyant. Senyors polítics, siguin valents i pen­sin en gran, ja saben allò que per arri­bar al cel cal apun­tar a les estre­lles.