Recuperar el patrimoni musical

Hi ha mol­tes mane­res de fer i tre­ba­llar per al país. No cal estar sem­pre a pri­mera línia de la lluita política perquè la teva feina tin­gui sen­tit. Així, es pot tre­ba­llar per la cul­tura cata­lana, de manera efec­tiva, i des de con­vic­ci­ons pro­fun­des, com ho fan, per exem­ple, la gent de Ficta Edi­ci­ons , una edi­to­rial de música cata­lana cre­ada per Ber­nat Cabré i Martí Fer­rer, dos músics i mol­tes coses més que, des de fa set anys, llui­ten per recu­pe­rar i difon­dre, en tots els camps pos­si­bles, el patri­moni musi­cal català de tots els temps.

I com es mate­ri­a­litza aquesta feina de Ficta? Doncs, per exem­ple, en dos lli­bres, els últims d’una llista que ja comença a ser impor­tant: un sobre el gran com­po­si­tor Robert Ger­hard, Un qui­xot amb noblesa d’espe­rit, d’Oriol Pérez Treviño, i L’òpera cata­lana: síntesi històrica, de Jaume Radi­ga­les, gua­nya­dor de la pri­mera edició del premi d’assaig que con­vo­quen l’edi­to­rial i Joven­tuts Musi­cals de Cata­lu­nya. I també amb l’edició cons­tant de par­ti­tu­res i CD sobre música cata­lana pas­sada i con­tem­porània, on la tasca de recu­pe­ració és per­ma­nent. “La música només es recu­pera si s’inter­preta”, diu Martí Fer­rer, i per això tre­ba­llen també estre­ta­ment amb dife­rents intèrprets i for­ma­ci­ons. Final­ment, un dels seus pro­jec­tes més interes­sants és Pape­rets , un pòdcast molt reco­ma­na­ble sobre patri­moni musi­cal, amb històries sor­pre­nents i molt entre­tin­gu­des.

I tot això, en un país on sovint, fins i tot des de les ins­ti­tu­ci­ons, no es té gens clar què és o quina és la cul­tura cata­lana i quins són els paràmetres que s’hau­rien d’esta­blir per pro­moure i aju­dar els cre­a­dors. Massa sovint obli­dem que som una cul­tura mino­rit­zada que lluita per sobre­viure en un món glo­ba­lit­zat i entre grans alta­veus bom­bar­de­jant-nos cons­tant­ment amb pro­duc­tes que poc o res tenen a veure amb nosal­tres.