El campió és Illa

S’ha d’admetre que, de joc polític, al PSC en saben. A Catalunya no tenen rival. Salvador Illa es presenta com el salvador de la pàtria i, per extensió, el benefactor dels que ho passen pitjor, fins i tot com la clau perquè els metges hagin pogut desconvocar la vaga. No m’ho empasso. Ni responsabilitat ni política útil. El gener del PSC respon a la determinació de fer agenollar al límit un govern d’ERC que mitjançant Junqueras li havia refregat que amb els del 155 res de res i que s’ho ha hagut d’acabar empassant en nom d’uns pressupostos que eren imprescindibles per no caure en el bloqueig, per ser eficients... i perquè ERC demostrés que es pot governar amb 33 diputats (que aquest no és un trumfo menor ho demostra el galàpet que ha encanyonat amb la B-40). Responsabilitat i política útil hauria estat no dilatar l’acord un cop s’havia tancat, i d’això ja en fa setmanes (no ho diu jnomés ERC, ho filtrava el mateix PSC). Perquè la B-40 i l’aeroport no són –prou que ho patim– a la carpeta de la Generalitat sinó a la de l’Estat que governa el PSOE. I pel que fa al Hard Rock Cafe, encara estic en estat de xoc per com un partit dit socialista pot defensar un model d’oci tan poc social com el del joc, els casinos i la sordidesa que l’acompanya. Illa ni s’immuta quan argumenta que és el territori que vol el Hard Rock. Sí, i a Ascó votaven a favor d’un magatzem de residus nuclears a canvi d’una pluja de milions i Rasquera volia implantar cultius de marihuana per reflotar l’economia local. No fotem... Però encara em té més astorat la falta de crítica cap a aquest autèntic curtcircuit ideològic socialista. Amb Junts espeternegant per no quedar encara més fora del focus –podrà algun dia Jaume Giró dir si reconeix la seva firma als comptes?– i amb uns pressupostos prou bons per haver posat d’acord patronal, sindicats i gran part de la societat civil, costarà combatre la imatge d’Illa com la clau de volta de tot. Un campió.