Saluda l’Espinàs, Miquel

Càgum l’osca, Miquel! Ni en morir-te podies fer un terme mitjà? Ens manes acomiadar el dol abans de saber que estem de dol i mentre païm l’ordre tu ja estàs especejat, perquè t’has donat a la ciència. Podries haver-nos marcat una xefla a la barraca de cala Pelosa o un partit de futbol a Fortià amb esmorzar previ i dinar posterior, com els dels vuitanta del segle passat. Però, no. Res de res. Tossut i marrà a la teva, com ha sigut sempre. Has volgut el dol acomiadat abans de fer-lo. Tot el que havíem de fer ja ho vàrem fer en vida. No seré pas jo qui et porti la contrària, Miquel. Quan dissabte, des del llit del Trueta, donaves la mà a l’Enric Matarrodona i ell sentia que seria la darrera vegada, ens abraçaves, a tots a qui no ens l’has pogut donar aquests darrers dies. Mentre has tingut força al cor sempre has estat per als teus amics i companys una abraçada entranyable mentre la necessitàvem, un corcó infatigable mentre se’ns havia d’esperonar i un tip de riure boig i sa quan tocava gresca. Serem molts els que, com has demanat, et farem feliç brindant amb cava, rakia, grappa o el que ens vingui de gust; des de l’alegria i no des de la pena. Ho faré, com tants divendres, fent un pop a Can Vidal, Miquel. Celebraré els divendres i els pops que vàrem fer a l’altell del primer Vidal al carrer Anselm Clavé amb tu i l’Enric. Mentre celebrem el que hem viscut saluda l’Espinàs de part de tots, que avui també ha fet cap aquí dalt.