Somnàmbuls

Fa uns anys, l’his­to­ri­a­dor aus­tralià Chris­top­her Clark va escriure un lli­bre, titu­lat The sle­epwalkers (“Els somnàmbuls”), en què expli­cava les cau­ses que, al seu parer, van por­tar a l’heca­tombe de la Pri­mera Guerra Mun­dial. Hi denun­ci­ava la res­pon­sa­bi­li­tat d’unes elits avançant de manera cega cap a l’abisme, sense capa­ci­tat de per­ce­bre el risc ni de pre­veure l’hor­ror en què aca­ba­rien sumint el món.

Aquesta metàfora, la dels somnàmbuls, l’ha recu­pe­rat ara el secre­tari gene­ral de l’ONU, António Guter­res, a propòsit de la guerra d’Ucraïna, de la qual es com­plirà aviat el pri­mer ani­ver­sari. “Em temo que el món no camina somnàmbul cap a una guerra més àmplia, sinó que ho fa amb els ulls ben oberts”, ha dit en un dis­curs davant de l’Assem­blea Gene­ral de les Naci­ons Uni­des. Guter­res sol par­lar clar, denun­ci­ant no només els con­flic­tes bèl·lics sinó també la inacció con­tra el canvi climàtic o les injustícies que genera el sis­tema econòmic i finan­cer inter­na­ci­o­nal. Ara se li ha retret que es des­perta tard i que lidera una orga­nit­zació ine­fi­ci­ent. A l’altre extrem, que pro­paga mis­sat­ges catas­tro­fis­tes, igno­rant que la seva missió no és cal­mar els espe­rits sinó pro­moure la pau glo­bal. Una altra cosa és que tin­gui èxit en l’empresa.