Pedro Solbes, a bona hora!

No ha passat ni una setmana des que s’ha acabat la campanya electoral i el govern central ja ha admès finalment que no es podran complir les seves previsions d’inflació. Els preus han pujat un 4,4%, la cota més alta a Espanya des del 1995. El secretari d’Estat d’Hisenda, David Vegara, va reconèixer ahir que no es podran complir les previsions del ministeri de Pedro Solbes. L’escalada del preu del petroli complica molt que els preus baixin a la primavera, tal com fa mesos que el govern central havia insistit que passaria. És cert que el petroli va tornar a trencar ahir un rècord històric, i el barril de referència a Europa va passar dels 107 dòlars. Però aquesta tendència alcista ja es coneixia i, abans de les eleccions, no l’havien volgut tenir en compte.

No és només una qüestió de l’últim mes o de l’últim trimestre. La inflació subjacent (l’increment dels preus si no es té en compte l’energia ni els aliments frescos) ja està en el 3,3%, dues dècimes per sobre del gener passat. Mals auguris, doncs, per a unes previsions que ens havien venut com a realistes. L’època de les vaques magres ja és aquí, i no només com a conseqüència d’un estancament en el creixement econòmic a nivell europeu. La situació a Espanya és pitjor. Els preus a l’Estat són de mitjana un 1,2% més cars que els de la resta de la zona euro. El mateix Vegara entén ara aquesta dada com a “preocupant”.

El problema és que per motivacions electorals ens han volgut fer creure que estàvem millor. Per evitar que una sensació de crisi i de pessimisme modifiqués el sentit del nostre vot, ens han dit que els preus no pujarien més. Aquest no ha sigut un argument secundari de la campanya, al contrari. Els preus van estar presents tant en el primer debat Solbes-Pizarro com en els dos duels televisius de Zapatero i Rajoy. Ens han presentat Pedro Solbes com a garantia de solvència en la gestió i experiència econòmica. Doncs bé, potser l’electoralisme ha passat per davant del criteri del tantes vegades ministre, comissari europeu i vicepresident del govern central. Un polític ha de vetllar sempre per la seva credibilitat i mesurar tot el que diu. Però encara més si és el responsable de l’economia del país.