el lector escriu
Carta oberta al CE Tortosa
Parlo d'elles perquè ningú no els donarà les gràcies ni a elles ni a l'entrenador ni als pares. Parlo d'elles perquè qui ho farà, si no?
Perquè existeix una força motriu que és més forta que l'acer: la voluntat. Aquesta frase encapçala el fotolog de l'equip sènior femení del CE Tortosa.
La seva trajectòria en el món de l'handbol va començar als col·legis, fins que es van trobar el CE Tortosa. L'any que s'acomiadaven de l'esport escolar van guanyar el campionat de Catalunya.
La força, el treball, la superació, la seva voluntat de guanyar els ha fet treballar ben fort des que juguen.
La temporada 2004/2005 van quedar campiones de Catalunya per segona temporada consecutiva, encara que fos la primera en esport federat. Una sorpresa per la seva joventut i una gran alegria per la recompensa de tot el treball i l'esforç de la temporada. Per primer cop en la història del CE Tortosa es participa en una fase sector del campionat d'Espanya de clubs. Les despeses de l'equip van ser a càrrec de la federació espanyola; pares, germans i amics, a càrrec de cada família, però tots cap a La Guardia.
La temporada 2005/2006 tornen a ser proclamades campiones de Catalunya, la fase sector a Eivissa. Aquesta vegada les despeses generades pel desplaçament van ser pagades íntegrament pels pares.
També la temporada 2006/2007 van guanyar el campionat, amb una altra organització de final a Top 4 que es va celebrar a Tortosa. Finals espectaculars. Aquest és l'únic equip femení de Catalunya que ha aconseguit quedar campió en categories diferents durant quatre temporades consecutives.
La fase sector es va tornar a celebrar a Eivissa. Aquesta vegada una subvenció rebuda va permetre assumir les despeses del viatge generades per l'equip. Les famílies van pagar-se el seu viatge i l'estada.
La temporada 2007/2008 la fase final a Top 4 la va guanyar un E Castelldefels molt potent.
Aquesta temporada, la 2008/2009, ha començat amb massa històries, però el compromís adquirit entre totes les parts enfrontades d'intentar no influir en el tema esportiu va quedar en no res. Jugadores que durant tots aquests anys han estat companyes i partícips d'aquest projecte, van triar marxar a jugar amb l'equip d'Amposta, suposo que pensant que el seu club no arribaria a muntar un equip sènior. Enguany s'ha obert amb il·lusió i amb molta incertesa un nou projecte. Les jugadores, amb el seu entrenador, han iniciat una nova etapa esportiva que té com a únic objectiu formar un equip sènior que s'hauria de convertir en el segon equip de les Terres de l'Ebre que arriba a categoria estatal.
Contra tot pronòstic, es van classificar per disputar la fase final de la Lliga Catalana.
Qualsevol club que tingui un equip amb aquestes característiques n'hauria d'estar orgullós. Durant aquestes temporades, els espectaculars resultats han servit per generar uns ingressos importantíssims que han revertit al club: remuneració d'entrenadors i monitors, equipaments nous, renovació total de material esportiu, arranjament de dos nous espais per a oficines i magatzem de material, festes socials...
Us explico això perquè les coses s'han de posar al seu lloc, perquè es comenta i es va estenent la idea que la junta anterior ho feia tot només per a aquest equip campió. Quin club no aprofitaria un equip campió per aconseguir bons patrocinis, per tenir el suport econòmic de les institucions? Si no s'hagués fet, segur que seria una actitud qüestionable, imperdonable. I és clar que hi ha hagut alguna despesa, com n'hi ha hagut en altres equips, però els ingressos generats per aquest equip de xiquetes les han superades amb escreix. La generositat dels pares ha de ser reconeguda, ja que totes les ajudes i subvencions han estat abocades cap al club i en benefici de tots.
L'handbol per a mi ha estat una inversió molt important, però sempre m'ha donat més del que jo he considerat que em costava. Els comentaris fets per uns quants pares no són més que el reflex clar de l'actitud presa per alguns, amb un intent clar de diluir aquest grup i abocar-lo al fracàs.
Parlo d'elles perquè he viscut amb elles victòries i derrotes, però si voleu també us puc parlar de tots i cadascun dels equips que hi ha al club. Tots es mereixen un reconeixement, perquè cadascun ha contribuït a fer gran i més gran el CE Tortosa.
Però avui parlo d'elles exclusivament perquè per la situació que han passat s'ho mereixen.
Parlo d'elles perquè el CE Tortosa ha rebut un premi de 2.000 euros del Consell Català de l'Esport en reconeixement a l'excel·lència esportiva i, en aquest cas, pel campionat de Catalunya de la temporada 2006/2007 assolit per l'actual equip sènior femení.
Parlo d'elles perquè ni la junta directiva, ni la federació catalana, ni la seva delegació de Tarragona, amb seu a Tortosa, no han vist la necessitat de comunicar-los aquest reconeixement.
Parlo d'elles perquè ningú no els donarà les gràcies ni a elles ni a l'entrenador ni als pares. Aquesta vegada sí que tenen raó; parlo i faig aquest escrit únicament i exclusiva per a l'equip sènior femení del CE Tortosa.
Qui ho farà, si no?
CARMEN GONZÁLEZ SERRA.
Aficionada de l'equip sènior femení d'handbol del CE Tortosa
