S’ha d’aprofitar tota l’aigua que es pugui

L’aigua no l’hauríem de donar mai per asse­gu­rada. Per molt que el gest quo­tidià d’obrir una aixeta ens faci pen­sar el con­trari, aquest recurs natu­ral és limi­tat i en el futur ho serà encara més. La major part de la superfície del nos­tre pla­neta és líquida, però l’aigua que ens per­met viure, la dolça, en suposa una part molt petita (el 2,5%). Les fonts, els dolls, els rius, les rie­res, els llacs i els aqüífers són els recur­sos que hem de cui­dar i pro­te­gir. En l’esce­nari de canvi climàtic que ja estem començant a viure en directe, les llar­gues èpoques de sequera podran anar inter­ca­la­des amb epi­so­dis vio­lents de tem­pes­tes en qual­se­vol indret. És la pit­jor com­bi­nació per garan­tir les reser­ves dels pan­tans, que són les que asse­gu­ren l’aigua domèstica. Aquesta enorme “bossa” d’aigua que ens dona tran­quil·litat als que vivim en un clima medi­ter­rani, reque­reix un mínim de regu­la­ri­tat en les pre­ci­pi­ta­ci­ons i que plo­gui i nevi sobre­tot a les capçale­res del rius, per anar-se omplint. Per desgràcia, els experts cre­uen que, d’aquí al 2050, les apor­ta­ci­ons d’aigua a les con­ques inter­nes de Cata­lu­nya es poden arri­bar a reduir en un 18%. Davant d’aquesta situ­ació, és indis­pen­sa­ble començar a pen­sar en estratègies d’adap­tació i de miti­gació.

El dèficit hídric és un pro­blema trans­ver­sal que afecta tot­hom, però hi ha tres àmbits que han de tenir un paper pri­mor­dial per mini­mit­zar-lo. En pri­mer lloc, la comu­ni­tat científica, que ja està tre­ba­llant per bus­car solu­ci­ons que per­me­tin apro­fi­tar tota l’aigua pos­si­ble. Un exem­ple és l’aigua rege­ne­rada, la que va a parar a les depu­ra­do­res després de ser uti­lit­zada i que, seguint nous pro­ces­sos de trac­ta­ment, pot tenir múlti­ples usos, i no abo­car-se exclu­si­va­ment als rius com s’ha fet fins ara. S’està impul­sant la rege­ne­ració, però també es va més enllà en recerca d’estalvi i rea­pro­fi­ta­ment. En segon lloc, les admi­nis­tra­ci­ons han d’espe­ro­nar els canvi legals neces­sa­ris per asse­gu­rar més eficiència i també més consciència gene­ral del pro­blema. I final­ment, els ciu­ta­dans hem d’enten­dre que, ara mateix, ja estem gas­tant aigua per sobre de les nos­tres pos­si­bi­li­tats.