L’APUNT
Saura, cineasta revolucionari
Carlos Saura, homenatjat ahir als Goya després de la seva mort sobtada divendres, és un pou d’històries i anècdotes que mereixerien ser vistes també a la pantalla gran. Passava una cosa semblant amb Luis García Berlanga, Rafael Azcona o Fernando Fernán Gómez. En una entrevista publicada en aquest diari fa 25 anys, el cineasta explicava que, el 1968, va portar Peppermint Frappé al Festival de Canes i, en esclatar la revolta del Maig francès, el seu productor, Elías Querejeta, va ser el primer que va decidir retirar el film. “Nosaltres vam parar el festival”, afirmava Saura sense embuts. El festival va voler projectar-la, contra la seva voluntat, i el director va saltar a l’escenari a aguantar les cortines. Al seu costat, boicotejant la sessió, hi havia la plana major del cinema francès en la seva època daurada: Godard, Truffaut, Malle, Polanski... Saura va ser un cineasta revolucionari, i no només en sentit metafòric: també en el dels joves del Maig del 68.