Tribuna
Un any de poc creixement
La inflació generada per l’augment dels preus de l’energia ha provocat una desacceleració de l’activitat econòmica en tota l’economia global però molt especialment als països avançats. La inflació ha causat una disminució del poder adquisitiu dels salaris i ha obligat els bancs centrals a augmentar el tipus d’interès oficial, mesura que encareix l’accés al crèdit i frena el consum de les llars i la inversió empresarial. A més, l’augment dels costos de producció, especialment en els sectors que fan un ús intensiu de l’energia, redueix també l’activitat des del costat de l’oferta.
Al llarg de l’any passat el creixement econòmic es va anar moderant. Els dos primers trimestres, l’economia nord-americana es va contraure, amb creixement del -0,4% i del -0,1%, tot i recuperar-se amb força la segona meitat de l’any. A la zona euro, durant la primera meitat del 2022 es va mantenir el creixement, però aquest ja va ser escàs els dos darrers trimestres: un 0,3% i un 0,1%. L’economia xinesa va experimentar una força caiguda el segon trimestre, un -2,4%, però va tornar a créixer amb força en abandonar els confinaments. Però els factors que van provocar la desacceleració de l’activitat l’any passat continuaran afectant negativament l’evolució de l’activitat al llarg del 2023. L’any passat, el creixement global es va frenar fins al 3,4% i l’FMI espera un creixement menor per al 2023, un 2,9%. Aquesta desacceleració del creixement és molt evident als països desenvolupats, que tan sols creixeran un 1,2% aquest any, després del 2,7% del 2022. I la zona euro és la regió on aquesta frenada és més intensa: s’espera una taxa de creixement del 0,7% per a tota la zona. Segons la Comissió Europea, l’economia alemanya pràcticament s’estancarà, amb un creixement del 0,1%, i s’espera que bon nombre de països creixin per sota de l’1%. És el cas de França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos, i Finlàndia. Cap dels altres, amb l’excepció de Malta i les repúbliques bàltiques, superarà el 2%.
Els darrers tres mesos, el preu de petroli i el del gas natural han tornat a baixar i això ha fet més suau la frenada. Però el seu preu es manté elevat, i el Banc Central Europeu encara haurà d’incrementar més els tipus d’interès oficials per moderar la inflació. El passat mes de febrer, la Reserva Federal va deixar el tipus d’interès oficial en el 4,75%, després d’augmentar-lo 150 punts en quatre mesos. El BCE també ha augmentat els tipus fins al 3%, però es d’esperar que aquest any 2023 hagi de continuar augmentant-los. A més, a partir d’aquest proper mes de març, el BCE deixarà de reinvertir els valors adquirits en el seu programa de compra d’actius. Aquestes polítiques monetàries contractives seran un fre per a l’activitat econòmica tot l’any.
D’altra banda, les economies avançades han mostrat una certa resiliència gràcies a l’evolució favorable dels mercats de treball, que han continuat creant ocupació a un bon ritme gràcies, també, a les mesures de política fiscal aplicades pels governs per ajudar les famílies i empreses a fer front a la inflació. La taxa d’atur als EUA s era només del 3,5% al desembre, la més baixa en dècades, i la de la zona euro es va situar a l’octubre en el 6,5%, el seu mínim històric. Les condicions que permetrien recuperar creixements més elevats no depenen de les autoritats econòmiques. Caldria que la guerra a Ucraïna s’acabés i que els preus de l’energia tornessin als nivells de fa un any. I que s’acabés el clima d’incertesa. Però això no vol dir que les institucions europees no tinguin tasques pendents.
Quan, a principis del 2022, el BCE va començar a normalitzar la seva política monetària, es va observar un augment de les primes de risc del deute públic d’alguns països de la perifèria de la zona euro, especialment la d’Itàlia i Grècia. Per evitar la repetició d’un escenari com el de 2010-2012, d’augment descontrolat d’aquestes primes i de fragmentació financera de la zona, el BCE va anunciar la creació d’un instrument de protecció del mecanisme de transmissió de la política monetària. En cas de dificultats de finançament per a alguns països europeus, el banc central hauria d’ inclinar les seves compres de deute públic, i inclús de deute corporatiu, cap a aquells països que tinguin dificultats. També cal insistir que els fons Next Generation-EU no s’han de fer servir tan sols com un estímul fiscal, per molt que també resultin útils per a aquesta funció. Cal enfocar-los perquè siguin un motor de transformació de l’estructura productiva europea i perquè impulsin una més gran digitalització i sostenibilitat de tota l’economia. D’aquesta manera tindran també un impacte en el potencial de creixement europeu a llarg termini.
