Llums i ombres de l’alta velocitat ferroviària
Quinze anys de servei de la via de tren d’alta velocitat Madrid-Barcelona permeten assegurar que si les altres línies repliquessin les seves xifres seríem davant d’una història d’èxit. La realitat és molt diferent. La suma de la concepció radial de la infraestructura –continua sent impossible anar a qualsevol lloc de l’Estat en TAV sense passar per Madrid– i dels 16 anys de retard de Madrid-Barcelona respecte a Madrid-Sevilla (o 21 per connectar amb França) delaten que mai els criteris de mobilitat i eficiència no van prevaldre sobre l’estratègia política i electoral. Continuem igual, governi qui governi. La xarxa ferroviària retrata un estat desestructurat i ineficient que no hi ha voluntat de revertir. En el mapa de l’alta velocitat espanyola hi conviuen exemples rendibles com la línia que ara celebra el quinzè l’aniversari i vies i estacions d’explotació ruïnosa i impacte social dubtós. L’Estat espanyol, que presumeix que només la Xina té més quilòmetres d’alta velocitat, va rebre una reprimenda quan el 2018 el Tribunal de Comptes de la UE va qualificar la xarxa de mosaic ineficaç de línies sense un pla realista a llarg termini. Tocar el crostó a l’Estat espanyol va ser la resposta obligada després d’haver regat generosament el projecte amb 11.200 milions d’euros fins a aquell moment.
L’alta velocitat es va promocionar com una alternativa al transport aeri més sostenible i competitiva en preu i temps de trajecte. Aquesta funció la fa, però també s’ha convertit en una alternativa al tren convencional a causa de l’estat de deteriorament i la falta de fiabilitat de les rodalies i la mitjana distància. Alternativa, és clar, per a qui la pot pagar, perquè l’alta velocitat no gaudeix de les bonificacions anticrisi de la resta del transport públic. En contrast amb els més de 3.000 km d’alta velocitat sorgeix el despropòsit i la negligència al voltant del corredor mediterrani, amb terminis incomplerts que han comportat retards de dècades, quan aquesta infraestructura posa d’acord sectors econòmics, socials i polítics de tot l’arc mediterrani. Però, és clar, no passa per Madrid i pot continuar esperant anys i panys.