La nova normalitat

No podria dir que sortís esperançat després d’escoltar un economista que és un gran comunicador. Santiago Niño Becerra va tancar la Setmana dels Rahola parlant de com sobreviure (o no) a la crisi i va començar amb un missatge esperançador: la crisi s’acabarà el 2025. Es va remuntar a la Gran Depressió per dir que les crisis econòmiques són cícliques i duren uns 16 anys i que aquesta va començar a finals del 2008. Ara bé, el que podia semblar un missatge d’esperança va ser aviat matisat perquè Niño Becerra va advertir que, normalitzada la inflació, el que ell en diu acabament de la crisi no serà tornar al que havíem viscut en els anys bons, sinó que entraríem en una nova normalitat en què les desigualtats serien cada vegada més grans. I de la mateixa manera que va advertir que ara mateix l’1% de la població controla el 50% de la riquesa mundial, també va assegurar que això aniria a pitjor. Vaja, que patirem els que ens anomenem classe mitjana. De fet, ja va advertir que molta gent que ara s’hi considera, de classe mitjana, ja no ho és, sobretot per la banda baixa. És a dir, que molts que s’hi consideren ja són pobres. “I tot això què vol dir?”, se li va preguntar. Doncs que ens haurem d’acostumar a renunciar al que són petits luxes. I quan la periodista Teia Bastons li va preguntar si això voldria dir que caldria triar entre tenir aire condicionat a casa o omplir la nevera, Santiago Niño Becerra sense immutar-se però de manera contundent va dir: “Això ja passa ara!” I va explicar que ha baixat la despesa en alimentació però no pas en oci. O sigui, que hi ha gent que, per poder sortir, menja coses més barates o deixa de menjar-ne. El catedràtic emèrit va mantenir la gent enganxada a la cadira i va dir moltes coses més. Que el treball parcial s’imposarà, que la gent jove continuarà marxant a l’estranger perquè hi ha millors condicions monetàries i laborals i que als polítics no els interessa que ens assabentem de temes econòmics i que per això parlen molt sense que se’ls pugui entendre. Va alertar també de l’engany del cotxe elèctric, en el sentit que les plantes no estan preparades per fabricar tots els necessaris abans del 2035, ni les xarxes d’alimentació elèctriques preparades per poder carregar-los. I sí, va tornar a dir que estem abocats a la renda bàsica, la marihuana accessible i l’oci gratuït per mantenir la pau social.