Més de mil paraules per una imatge!

Amb motiu de la pre­pa­ració d’una publi­cació que aviat sor­tirà a la llum, m’he ado­nat, més que mai, del valor docu­men­tal que té la foto­gra­fia antiga. L’afany que va moure els pri­mers tècnics i fotògrafs per poder cap­tu­rar un ins­tant, un pai­satge o unes gents, l’hem aca­bat pre­uant com un veri­ta­ble docu­ment empíric del nos­tre pas­sat. Inde­pen­dent­ment de l’art, la qua­li­tat i la tècnica del tre­ball del fotògraf que hi havia dar­rere la càmera –que evi­dent­ment tenen el seu valor–, les imat­ges poden esde­ve­nir excep­ci­o­nal­ment valu­o­ses només per allò que mos­tren. Avui els arxius públics i pri­vats que es con­ser­ven són una font de con­sulta impres­cin­di­ble per a recons­truir la nos­tra història més recent. Afor­tu­na­da­ment, per les nos­tres con­tra­des, dis­po­sem d’arxius fotogràfics de pri­mer nivell, que con­ser­ven fons fotogràfics de diver­ses pro­cedències i èpoques, pràcti­ca­ment del tot digi­ta­lit­zats, i que donen als inves­ti­ga­dors totes les faci­li­tats en el seu ús i difusió. L’accés, sobre­tot quan no hi ha fina­li­tats comer­ci­als, és total­ment obert i gratuït, sem­pre que es res­pec­tin els drets d’autor, com ha de ser. Però queda encara molt per explo­rar en el camp dels arxius fotogràfics per­so­nals que es con­ser­ven en cases par­ti­cu­lars, guar­dats dins cai­xes de saba­tes, de cami­ses, de puros o de gale­tes. Hem vist de tot! A mesura que inda­gues en aquest món, t’ado­nes que, gràcies a la demo­cra­tit­zació i la popu­la­rit­zació de la foto­gra­fia, el volum de fotògrafs ama­teurs és més que nota­ble. De molts només en té conei­xe­ment la seva família. Per sort algu­nes han tin­gut l’interès de con­ser­var les foto­gra­fies de l’avi o el besavi. Parlo en mas­culí, sí, ja que eren poques les dones que s’hi varen dedi­car. Aques­tes foto­gra­fies, que pot­ser no tenen la qua­li­tat dels pro­fes­si­o­nals con­tem­po­ra­nis, tenen el mateix valor docu­men­tal o, fins i tot, supe­rior, ja que no estan con­di­ci­o­na­des per modes o interes­sos comer­ci­als, artístics, indus­tri­als o soci­als. Afor­tu­na­da­ment, els hereus d’aques­tes imat­ges ho comen­cen a reconèixer, i estan dis­po­sats a cedir-les als arxius públics que tenen la capa­ci­tat de guar­dar-les en les con­di­ci­ons de con­ser­vació idònies, i al mateix temps, de posar-les a l’abast del públic de forma orde­nada. Us demano, si és el cas, que no les llen­ceu, i que les feu arri­bar a les mans ade­qua­des. Pen­seu que, en un futur, poden esde­ve­nir un docu­ment històric o patri­mo­nial de pri­mer nivell!