Pla per Figueres

Des de ja fa uns anys, la Fundació Josep Pla de Palafrugell organitza i ofereix unes rutes literàries de les quals només he sentit a parlar bé. Les rutes ressegueixen llocs, pobles i tocoms amb els textos corresponents a cada indret i resulten, és evident, un òptim mitjà per endinsar-se amablement en el món planià. Tot molt encertat, vaja.

Queda clar que això que diré ara no és cap altra cosa que un pur suggeriment que he anat covant fa temps, però que m’ha crescut a partir de la ruta que es va fer a Barcelona, de la qual em donà notícia directa l’amic Joel Oliveras, d’Olot. Vaig pensar: i a Figueres, no hi hauria també la possibilitat d’una bona ruta literària amb textos del senyor Pla? Immediatament vaig acudir a El quadern gris, volum primer de l’Obra Completa, pàgines 372 i 373 especialment. Pla escriu en molts altres llocs sobre la capital alt-empordanesa, però en aquestes concretes hi rau, em penso, el moll de l’os de les seves pàgines sobre la nostra ciutat.

A Figueres, quan tenia deu anys, s’hi examinà d’ingrés de batxillerat i l’any següent, de primer curs. L’home confessa que a Figueres feu el primer descobriment del món, que per arribar-hi va haver d’agafar el primer tren seriós, el tren gros, que la ciutat fou el primer nucli urbà que trepitjà en sa vida i, la Rambla, el primer carrer construït que veieren els seus ulls on, per cert, diu que s’adonà de l’encant de les sardanes, alhora que es fixava en les anques de les noies figuerenques. El primer restaurant en el qual menjà fou el restaurant Roig de la Rambla (uns rogers a la brasa amb un picat d’all i julivert, que li semblaren magnífics). Als cafès de Figueres va ingerir els primers cafès no casolans de la seva existència, la primera llibreria que freqüentà fou la llibreria Canet de la Rambla, etc. Per a l’home que es va formant, Figueres és més important que Barcelona. Segur.

Tot això (n’hi ha molt més encara) és una excusa excel·lent per a una esplèndida ruta literària per Figueres: la Rambla i l’IES Ramon Muntaner de la seva adolescència i joventut, i uns espais emblemàtics, significatius, escenaris dels seus últims dies de vida: el Motel i la clínica Santa Creu. Dos llocs que mantindrem sempre en el record emocionat tots aquells que el vam conèixer i tractar.