Emergència cinegètica: ja era hora!

La gran proliferació de senglars ha portat la Generalitat a declarar l’emergència cinegètica, que inclou accions (bàsicament batudes de cacera) en diferents punts de Catalunya, entre els quals, 38 municipis del Gironès, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa, situats a les àrees dels massissos de les Gavarres i Rocacorba. Es tracta d’eliminar uns 6.700 exemplars, a poder ser joves i femelles. Amb tots els respectes als tècnics i a les autoritats implicades, anem amb força retard. Fa almenys un parell de dècades que s’hauria d’haver actuat de manera ferma en aquest assumpte, quan ja hi havia queixes de pagesos sobre destrosses de cultius per part de senglars i els accidents a les carreteres provocats per aquests animals es comptaven per centenars, alguns d’ells amb víctimes mortals. I si tirem més enrere, per què als anys 80 del segle passat, quan no hi havia tants exemplars, es va permetre, sense gaire control, l’encreuament de senglars amb femelles d’altres tipus de l’espècie que solien tenir més camades i amb més cries que les dels porcs salvatges? Si a això s’hi afegeix que en períodes de pluges abundants hi ha més cries i que el depredador natural dels senglars, el llop, va desaparèixer de les zones ara afectades fa més de cent anys, hi havia prou motius per preveure les conseqüències de tot plegat fa molt de temps. Hi ha hagut algunes actuacions aïllades, com ara l’autorització de més batudes de les habituals, o mesures no agressives, com la de la Federació de Caça de Girona que, el 2002, va instal·lar barreres d’olor (escumes solidificades amb olor de llop, persona i os) per intentar allunyar els senglars de les carreteres i els cultius.

La llei d’emergència cinegètica no va ser aprovada, però, fins al 2014, quan ja feia anys que hi havia superpoblació de senglars. I ara, tampoc està tot clar, perquè els pagesos ja han dit que amb 6.700 exemplars abatuts no n’hi haurà prou per evitar que es malmetin collites. L’esterilització de femelles pot ser una ajuda, sí, però a mitjà o llarg termini, i cal tenir present que les collites no poden esperar. Bé, sigui com vulgui, el problema encara hi és i cal actuar, cosa que sembla que es comença a fer. Mai no és tard quan arriba i el cas es mereix un cert vot de confiança. A veure quin resultat dona tot plegat.