Independentistes independents

Una con­versa de bar entre uns amics, l’any 2006, va aca­bar, tres anys més tard, amb una votació al saló de plens de l’ajun­ta­ment d’Arenys de Munt. El cas és que, el 4 de juny de 2009, onze regi­dors van votar a favor de con­vo­car una con­sulta sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya con­tra els dos del PSC. Aquell estiu l’Esta­tut escapçat espe­rava sentència al cor­re­dor de la mort i les bases soci­als del cata­la­nisme esta­ven a punt d’ini­ciar una con­versió mas­siva a l’inde­pen­den­tisme. I l’espurna que ho va fer escla­tar tot va ser, jus­ta­ment, aque­lla petita ini­ci­a­tiva d’un gra­pat d’are­nyencs, que van acon­se­guir que el seu poble votés –simbòlica­ment, però de forma efec­tiva– aquell 13 de setem­bre.

La con­sulta d’Arenys ja va reu­nir tots els ele­ments de l’ano­me­nat procés. L’urna com a ele­ment icònic, el cens uni­ver­sal, la uni­tat inde­pen­den­tista, les estruc­tu­res juri­di­co­polítiques de l’Estat ata­cant la ini­ci­a­tiva (Jorge Buxadé, ara a Vox, va ser l’advo­cat de l’Estat que va denun­ciar l’Ajun­ta­ment), la mobi­lit­zació popu­lar, l’atenció periodística inter­na­ci­o­nal... Tot això va arros­se­gar, a des­gana, les estruc­tu­res dels par­tits, que van seguir, a bat­ze­ga­des, l’acce­le­ració bru­tal que arri­bava des del car­rer. Els mit­jans ens hi vam afe­gir tard, alguns molt tard. Els pri­mers que hi vam donar importància –sense cap­tar-la del tot– vam ser El Punt i l’Avui. El diari que esteu lle­gint pot exhi­bir aquesta meda­lla.

Bé, doncs l’exem­ple d’Arenys de Munt és un punt de referència bàsic de les tro­ba­des que pro­ta­go­nit­zen, cada cop amb més èxit, els exdi­pu­tats Albano Dante Fachín i Josep Costa. Tots dos són inde­pen­den­tis­tes inde­pen­dents –una espècie no tan comuna– i això els per­met la lli­ber­tat d’ana­lit­zar quin és l’iti­ne­rari pos­si­ble per la que, al cap­da­vall, és l’única pro­posta rea­lista per a un futur millor per a aquest país. La idea no és nova, només implica repren­dre el fil d’Arenys i seguir-lo fins al final. Escol­teu-los i en par­lem.