La cara bruta de la ciutat

Es parla de tornar a pintar les cases del riu. Probablement ja cal, que els anys no passen en va. Quant fa de la gran operació d'estètica engegada per l'Ajuntament? Més de vint-i-cinc anys, si no m'equivoco. Els amics Ansesa i Faixó feren un gran esforç d'investigació sobre les velles parets per retrobar la coloració original, que la descurança i la misèria havien ratat, amb segles d'entendre aquelles façanes com un darrere inútil, un racó dels malendreços. Hi estàvem acostumats, els gironins, a la cara lletja de la ciutat. I també assumíem que les finestres de les cases esdevinguessin cada vespre un abocador incontrolat de deixalles i porqueria.

Moltes veus es van oposar a la iniciativa rehabilitadora. Era la Girona de sempre, la que havíem heretat. La que descrivia Ruyra a La fi del món a Girona amb pulcritud i encert: «...les cases de Girona ... a banda i banda de riu, tot malgirbades, desiguals i tosques, formant un conjunt virolat com una munió de captaires vestits amb robes apedaçades amb tota mena de parracs...»

Un paisatge que tenia el seu encant, que mereixia una estona de contemplació des de la barana generosa dels ponts per sentit el glatir de la vida ciutadana, impúdicament exposada a la contemplació general.

«I amb tot el seu aspecte de captaires i miserables, aquelles cases tenen una ànima jovençana i alegre, que reïx de llurs finestres i balcons al primer raig de sol. La llum hi troba milers de vidres on emmirallar les seves onades d'or; el vent hi troba cortines de totes formes per a jugar a banderetes. (...) Aquí una veïna estén al sol la roba multicolor de la seva bugada: ací una altra, desitjosa de treballar a l'aire lliure, va a estintolar a la barana d'un terradet el seu tauló de planxar; allí una velleta surt tot fent mitja, amb una llarga agulla sobre l'orella...»

Els literats i els pintors van saber captar tota la vida d'aquella misèrrima ciutat abocada al riu. En tenim proves importants que ara no cal enumerar. Però les velles cases van sobreviure fins a finals del segle passat. En podríem tenir interessants testimonis fotogràfics o cinematogràfics, que no conec. Es va documentar com calia l'estat de les façanes del riu abans de la rehabilitació? Em consta que els mateixos Ansesa i Faixó, amb en Lluís de l'Arc, feren un extraordinari documental sobre el riu, que es va passar per Punt-Visió. Però aquell treball només se centrava en els reflexos sorprenents de la llum sobre l'aigua de l'Onyar.

Potser seria prou interessant per als gironins i per als nostres visitants, que s'exposés tot el material fotogràfic que es pogués aplegar sobre com era la façana fluvial de la ciutat abans de la democràcia. Recordaríem com érem i com ens deixàvem veure.