Augmenta l'atur mentre cacen mosques

El parte mensual de l'Institut Nacional (sic) d'Ocupació (resic) s'hauria de fer públic al tauler d'anuncis dels tanatoris. La frenada en sec de la promoció immobiliària ha tingut com a conseqüència un augment, més o menys desbocat, de l'atur. El gener passat, per exemple, el nombre d'aturats oficials ha augmentat el 6,4 per cent respecte al desembre i el 8,25 si es pren en consideració el total dels darrers dotze mesos. Enhorabona. En un país sensat l'opinió pública començaria a preocupar-se seriosament. Aquí no. Aquí vivim tots molt feliços. I n'hi ha per preocupar-se perquè les víctimes propiciatòries d'aquesta precarietat que puja són precisament les últimes que han arribat. És a dir, els immigrants més desprotegits i sensibles a la demagògia més descarnada.

Els dos grans partits espanyols, que rivalitzen per governar l'Estat nostre de cada dia, mentrestant, cacen mosques. De què parlen? De capellans. Ora pro nobis. Déu els ho tindrà en la més alta consideració. I si algú els diu res d'economia, trauen les taules de multiplicar rebaixes fiscals o d'aplicar ajudes, subsidis i talons al portador vés a saber si amb fons o sense. Pedro Solbes no parla, colgat entre promeses, i Manolo Pizarro s'ha cofat la barretina tan a fons que no s'entén què diu. Rodríguez Zapatero i Rajoy han entrat en una subhasta on hi ha en joc centenars de milers de llocs de treball que ens arribaran com la pluja del cel. Com volen que la gent no se'n cansi? No hi ha manera de saber què pensen fer, per exemple, per reviscolar aquell concepte tan antic i venerable que es deia economia productiva. Només produeixen promeses estranyes. El cronista espera, impacient, les propostes del partit del vot en blanc. Segur que l'encerta.