Aznar fa 70 anys

Del 5 de setembre del 2002 (dia del que se’n va dir “casament de la tercera infanta”) al 25 de febrer del 2023 (aquest dissabte passat) hi van més de vint anys. Ha plogut, que diria l’àvia Neus. José María Aznar ja no és el primer ministre de l’Estat espanyol (n’hem patit tres més). Encara que fa calés llargs entre el que li paguem per ex, les conferències que dona, les comissions dels llibres que ha escrit i l’assessorament a empreses que el tenen contractat; no va tenir el que s’havia de tenir per repetir un espectacle d’ostentació com el del casament de la seva filla Ana i Alejandro Agag a la basílica de San Lorenzo de El Escorial. Mil cent convidats que, com s’ha demostrat, eren realment allò que el meu amic Enric Matarrodona havia descrit una vegada com “la flor, la nata i la melmelada”. És clar que el casament de la pubilla és el casament de la pubilla, i fer 70 anys té un aire molt menor per aire que li volgués donar. Varen ser dos-cents a sopar i els va reunir al Teatro Real de Madrid. Ja està bé per celebrar que has entrat al club dels septuagenaris! Què oferirà la vida als dos-cents del Teatro Real? Superaran els èxits dels mil cent d’El Escorial? Un rei fugat (Joan Carles I). El cap d’una trama de corrupció (Correa). El capitost a València (El Bigotes). Un vicepresident empresonat (Rato). Una ministra de Sanitat corrupta (Mato). Un banquer suïcida (Blesa). Un tresorer de caixa doble (Bárcenas). El llistó és alt! El temps ho dirà!