Sequeres

Del 2006 al 2009 Cata­lu­nya va viure un dels pit­jors epi­so­dis de sequera que es recor­da­ven. Quan els nivells dels embas­sa­ments eren del 50%, el govern del tri­par­tit va començar a esta­blir con­trols dia­ris i a l’abril del 2007 van començar les pri­me­res res­tric­ci­ons domèsti­ques, no sense con­flicte entre els par­tits que eren socis de govern, el PSC, ICV i ERC. Es van apli­car mesu­res excep­ci­o­nals, res d’omplir pis­ci­nes ni regar camps de golf, i retor­nava la polèmica pels trans­va­sa­ments d’aigua, ja fos de l’Ebre o del Roine, men­tre la ciu­ta­da­nia acon­se­guia rècords d’estalvi. D’aquell epi­sodi va sor­gir la des­sa­la­dora del Prat que ha permès min­var els efec­tes de l’actual sequera, molt més severa que l’ante­rior, i que ara arriba a efec­tes que poden ser devas­ta­dors. Mol­tes de les actu­a­ci­ons que es van por­tar a terme aquells anys no obeïen a cap pla inte­gral per afron­tar epi­so­dis de sequera típics de la Medi­terrània, recor­den els vai­xells amb aigua al port? Divuit anys més tard, i amb una sequera agreu­jada, el país con­ti­nua sense tenir un pla inte­gral per afron­tar una sequera que ara, a més a més, es pre­veu cíclica i molt més freqüent a causa de la situ­ació d’emergència climàtica que viu el pla­neta. L’urgència pica a la porta d’uns polítics que han estat més pre­o­cu­pats a fer uns jocs olímpic d’hivern.