Un ripollès al Palace
Toreros, cantants, cineastes, actors, intel·lectuals, governants... Ordena tu mateix la llista, lector, segons la importància que donis a cada gremi. El cas és que, durant els més de cent anys d’existència, per l’Hotel Palace (antic Hotel Ritz) de Barcelona hi ha passat tota quanta celebritat et puguis imaginar. De la reina de Jordània a Churchill i Evita Perón; de Paquirri a Ortega Cano; Maria Callas, Sinatra, Josephine Baker, Gorvachev... Algunes estades, esporàdiques i curtes; algunes altres, freqüents, i també n’hi ha hagut d’un sedentarisme de luxe, com les que hi van fer Salvador Dalí i Xavier Cugat. Un hotel, però, sol mirar sempre cap endins. És un univers de vida retràctil, atortugada, amb vivències blindades per directors i conserges. Els de dins van fent i als de fora se’ls manté a una prudent distància. Durant un any, però, i sense ser-ne client registrat, un artista ripollès ha entrat i sortit del Palace més que no pas ho va fer cap d’aquells il·lustres clients. Es diu Gerard Palomeras i fins al 31 d’abril podràs admirar-lo al gran saló d’entrada a l’hotel, que és d’entrada lliure i gratuïta. Palomeras —amb ja importants exposicions i obres permanents en el seu historial— ha pujat infinitat de vegades al terrat de l’edifici i ha activat una mirada panòptica per captar tota la bellesa d’una ciutat que una alcaldessa s’ha entestat a porquejar. L’exposició Des del terrat és un esguard neorealista, delicadíssim en el tractament del color i d’una geometria urbana tan precisa que fa somniar la Barcelona ideal que tots pensem de tant en tant. Gràcies a l’artista, des del gran saló de la planta baixa, també a tu, lector, et serà concedit pujar al terrat i esdevenir un dervix girant i reconciliant-te amb la història passada i recent de l’arquitectura barcelonina: la cúpula dels jesuïtes, la catedral, la Sagrada Família (quina exactitud en el traç!), el Palau Nacional de Montjuïc, el 22@, el telefèric del Port, el barri de Diagonal Mar... Diuen que Dalí va fer pujar un cavall dissecat a la cinquena planta de l’hotel per regalar-lo a Gala. Palomeras, sense trompetejar tant, ha pujat al terrat un cavallet ple de vida per regalar-lo a tots nosaltres. Ah, que no el coneixies? Doncs tinc el gust de presentar-te’l: Gerardpalomeras.wordpress.com
