La memòria històrica de noves generacions

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per Xevi Sala, Car­les Sabaté, Susanna Oli­veira, Dolors Bellés, Anna Puig, Xevi Masachs, David Brugué, Lluís Simon, Fran­cesc Espiga, Anna Ser­rano, Ure Comas, Teresa Márquez i Xavier Cas­tillón

Nou pas deci­dit del govern de la Gene­ra­li­tat a favor de la memòria històrica: la set­mana entrant ini­ciarà el tràmit par­la­men­tari la llei de memòria històrica que uni­fi­carà i ampliarà les altres que fins ara s’havien legis­lat. El nou marc legal pretén posar l’accent en tres aspec­tes clau, com són la repa­ració jurídica a les vícti­mes, la cerca de la veri­tat i la for­mació esco­lar al vol­tant d’una rea­li­tat històrica que no podem per­me­tre que cai­gui en l’oblit de les noves gene­ra­ci­ons. Pel que fa a aquest ter­cer aspecte, es donarà als cen­tres edu­ca­tius un paper impor­tant a l’hora d’apor­tar una per­cepció con­tem­porània i rigo­rosa a la for­mació de l’alum­nat per tal que es pugui valo­rar de manera ajus­tada què va sig­ni­fi­car el règim dic­ta­to­rial i qui­nes pet­ja­des en que­den en la soci­e­tat en forma d’ide­o­lo­gia ultra­dre­tana. En aquest sen­tit, veu­rem com es com­porta la dreta cata­lana en la dis­cussió par­la­mentària, perquè a escala esta­tal aques­tes for­ma­ci­ons sem­pre han estat en con­tra de les lleis des­ti­na­des a iden­ti­fi­car i dig­ni­fi­car els cadàvers dels repre­sa­li­ats repu­bli­cans anònima­ment enter­rats a les cune­tes. Una posició que res­pon a uns interes­sos evi­dents que res tenen a veure amb la neces­si­tat de no reo­brir anti­gues feri­des, tal com argu­men­ten. Saben per­fec­ta­ment quina era la ide­o­lo­gia dels tor­tu­ra­dors i dels assas­sins i temen qual­se­vol pos­si­bi­li­tat d’exi­gir-los res­pon­sa­bi­li­tats retro­ac­ti­ves que ser­vei­xin per aixe­car cati­fes. De moment, les dife­rents ini­ci­a­ti­ves per legis­lar a favor de la memòria històrica ja han ani­mat una antiga víctima del polèmic comis­sari Villa­rejo a denun­ciar-lo, ara com a tor­tu­ra­dor en la seva etapa ini­cial en la poli­cia fran­quista. La llei cata­lana, que pre­sen­tarà la con­se­llera Gemma Uba­sart, va més enllà i esta­bleix un règim san­ci­o­na­dor per a l’enal­ti­ment fran­quista. Sem­bla men­tida que aquesta sigui una assig­na­tura pen­dent però resulta que el prin­ci­pal par­tit de l’opo­sició esta­tal, també amb repre­sen­tació a la cam­bra cata­lana, con­ti­nua sense con­dem­nar el fran­quisme i hi ha fun­da­ci­ons dedi­ca­des a hono­rar el seu supo­sat lle­gat. Igual­ment, es donarà un ter­mini de dos anys per fer com­plir els acords de reti­rada d’uns símbols fran­quis­tes que ni volem ni ens merei­xem.