James Bond

L’edi­to­rial Ian Fle­ming Publi­ca­ci­ons Limi­ted ha anun­ciat que les novel·les pro­ta­go­nit­za­des pel per­so­natge de James Bond, que con­fesso no haver lle­git a la vegada que hi estic fami­li­a­rit­zada a través de tan­tes adap­ta­ci­ons cine­ma­togràfiques, pas­sa­ran pel sedàs de l’ano­me­nada “cor­recció política”, cosa que es farà par­ci­al­ment i és així que d’una manera pot­ser sig­ni­fi­ca­ti­va­ment esbi­ai­xada. El cas és que s’eli­mi­narà la paraula “negres” subs­ti­tuint-la per “afro­a­me­ri­cans”, que seran “més obe­di­ents del que creia” l’agent 007, però no dei­xa­ran de ser-ho “quan han begut més del compte”, cosa que no és una excep­ci­o­na­li­tat “racial”, sinó una pos­si­bi­li­tat força uni­ver­sal. Això men­tre que es man­tin­dran cer­tes con­si­de­ra­ci­ons de Bond, com ara les que donen per feta “la idi­o­tesa de les dones” o aque­lles que se’n foten de l’homo­se­xu­a­li­tat.

Per què s’eli­mi­nen unes parau­les i/o con­si­de­ra­ci­ons i d’altres no? Ho dic amb la con­vicció que no se n’ha d’eli­mi­nar cap. De tota obra s’ha de dei­xar constància del que és i, per tant, del que reflec­teix el seu ima­gi­nari. Tam­poc no cal que, com es fa en altres casos, l’edi­to­rial que té els drets de les novel·les de Fle­ming sobre James Bond avisi que “es van escriure en una època en què era habi­tual fer ser­vir expres­si­ons que actu­al­ment són ofen­si­ves”. Crec que tenim la capa­ci­tat de con­tex­tu­a­lit­zar-lo. I, de fet, no sé perquè ho refe­rei­xen en pas­sat. Tals ofen­ses per­vi­uen (i d’una manera bru­tal, en part com a reacció al que es menys­prea vul­gar­ment com a “política­ment cor­recte”: ser fatxa és moda com si fos trans­gres­sor) i és així que no s’ha d’esbor­rar res per tal de saber no només com s’han reflec­tit, sinó com han sigut trans­me­ses fins avui.