Concursos de copa i puro

Segons els experts, Ferrovial s’estalviarà 40 milions anuals en impostos traslladant la seva seu social. A més dels que s’estalviarà a títol personal el president de l’empresa, Rafael del Pino Calvo-Sotelo, que se sent víctima de l’impost a les grans fortunes creat pel PSOE i Podem.

Aquest home, que ocupa el tercer lloc a la llista dels espanyols més rics, està indignat amb les polítiques del govern actual. I no és estrany: Del Pino és d’aquells personatges que han manat sempre sense que ningú no els hagi votat, forma part del clan d’empresaris i banquers que, en la suposada democràcia espanyola, han fet i han desfet sense cap necessitat d’haver de renovar el seu poder cada quatre anys. Ferrovial és l’exemple perfecte de com fer-se ric a l’Espanya corrupta de la transició que no s’acaba mai, a l’Espanya de la de les licitacions de copa i puro emparaulades a la tribuna del Bernabéu i la de les maletes de comissions en bitllets de 500 a canvi de guanyar concursos públics. Va quedar provat al judici del cas Palau, i l’any passat la CNMC els va sancionar per “alterar durant més de 25 anys el procés competitiu en les licitacions de construcció d’infraestructures” amb altres empreses amb qui havien format un càrtel per repartir-se contractes d’obra pública.

El que és preocupant no és que marxi Ferrovial sinó que es permeti tocar el dos a un paio que ha fet una fortuna de 3.800 milions d’euros gràcies als contractes públics i que, alhora, espremi els autònoms que no poden escapolir-se de pagar ni un cèntim en la declaració de la renda, ni marxant als Països Baixos. I el més preocupant de tot: que seguim sotmesos a un Estat així.