Opinió

De set en set

Eleccions i desercions

Municipals a tocar amb la mirada a les generals de finals d’any, i de reüll, a les autonòmiques per la feblesa del govern minoritari d’ERC i del canvi de socis en l’aprovació dels pressupostos, que lluny de reforçar-lo l’erosionen i l’humilien. Com hem vist una i altra vegada, en els períodes postelectorals prevalen els interessos dels aparells dels partits, sovint amb pactes contra natura en relació amb les ideologies o discursos electorals. En períodes electorals preval el teatre de la diferenciació ideològica. Aquest teatre, però, mai es dona en el buit, i els electors acostumen a examinar com els han afectat els serveis públics. En el nostre cas, també s’examinarà com han afectat les polítiques repressives. L’encavalcament de la campanya amb l’aprovació dels pressupostos farà evident el xoc dels interessos de partit amb les seves ideologies, especialment per a ERC i els comuns. Però també per a Junts, que evidencia que el seu model de país està escorat al centredreta esbandint les esquerres que els havien donat suport quan mostren una afinitat cap als projectes turístics i territorials que ha condicionat el PSOE (PSC). Junts evidencia que la transversalitat ideològica de l’independentisme només és possible en un període relatiu a la transició de la constitució d’un nou estat. Si a Catalunya fem una doble divisió en dos eixos, dreta i esquerra, i independentisme reformista espanyol i independentisme unilateralista, veiem que en relació amb les eleccions anteriors resta buit l’espai que ocupava ERC i que alhora sorgeixen divergències dins l’espai unilateralista de Junts. D’aquí l’impacte de la proposta de l’ANC que posa el focus en aquest espai del qual molts representants polítics van desertant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.