No és només una cosa de dones

Una nena que vol jugar a futbol a l’hora del pati s’ha de conformar a practicar-lo d’amagat amb alguns dels seus companys, desitjant que algun dia se la consideri una més. No gaires quilòmetres més enllà, una adolescent té l’habitació empaperada d’imatges de jugadores del Barça. No necessita referents masculins, ni se’ls planteja. Són dos casos reals i, malgrat que anecdòtics, exemplifiquen clarament el punt en què estem: hem recorregut mig camí. Si fem balanç, ens podem felicitar pels èxits aconseguits i els drets apuntalats. Però, si mirem endavant, encara no albirem el final. Per això cal que no ens adormim en el conformisme. I, sobretot, cal que ens creiem que la igualtat tan sols s’aconseguirà si el feminisme deixa de ser, només, una cosa de dones.