Masclisme en la justícia

La dona que ha acusat Dani Alves d’agressió sexual ha renunciat a la indemnització que li correspondria en cas que el futbolista fos declarat culpable. Lògic, oi? Si no, més d’un hauria pensat que s’estava intentant aprofitar d’un home ric i potser la justícia també s’hauria mirat amb sospita el seu relat i les proves. No és un cas aïllat sinó una actitud bastant freqüent per part de qui pateix aquesta mena de delictes i que tem perdre credibilitat si reclama una reparació econòmica per danys i perjudicis; tan forta és la pervivència dels estereotips que ens situen com a malicioses autores de calúmnies per interessos espuris. Estereotips que es filtren molt activament en els tribunals, com revela una investigació del grup Antígona de la UAB que ha analitzat més de dues-centes sentències dictades per les audiències provincials d’Aragó, Astúries, Catalunya, La Rioja i Euskadi: en quatre de cada deu casos són absolutòries tot i l’aportació d’informes mèdics i/o forenses i testimonis qualificats. El títol de l’estudi és del tot concloent: Androcentisme en l’argumentació sobre les violències sexuals, i posa al descobert tot un seguit d’expressions sexistes i obsoletes com ara “accés carnal” o “conducta libidinosa” que reescriuen de forma esbiaixada la versió de les víctimes en lloc de recollir les seves pròpies paraules. Aquests i altres estereotips –haver d’exhibir una heroica resistència per demostrar manca de consentiment– assenyalen mentalitats masclistes dins de la judicatura i en el fons qüestionen i culpabilitzen la dona que denuncia.