Trenta anys lluitant per la música catalana
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xavi Castillón, Susanna Oliveira, Toni Brosa, Anna Puig, Toni Romero, Dolors Bellés, David Brugué, Anna Serrano, Irene Casellas i Sara Muñoz.
La revista ‘Enderrock’ celebra aquest any un doble aniversari: els 30 anys d’aquesta publicació referencial per a l’escena musical catalana, que va llançar el seu primer número l’abril del 1993, i els 25 anys dels seus guardons, els premis Enderrock de la Música Catalana, que es van lliurar ahir a la nit a l’Auditori de Girona. Curiosament, ‘Enderrock’ va néixer en un moment difícil per a la música en català, gairebé dos anys després del cèlebre concert del Sant Jordi, que va ser la culminació i al mateix temps l’inici de la davallada del rock català. Aquell fenomen havia nascut en la segona meitat dels anys vuitanta d’una manera absolutament natural, des de diferents punts del país, per respondre a la realitat d’una nova generació que ja havia estat escolaritzada en català i que reclamava consumir música i cultura en general feta en la seva llengua. Ja passada la gran explosió del rock català, alguns periodistes que havien seguit atentament aquella escena van decidir impulsar el que mai no s’havia fet fins llavors, una revista en català sobre l’actualitat del rock i el pop fets a Catalunya. Barcelona sempre ha estat la capital de la premsa musical a l’Estat espanyol, però ningú abans s’havia atrevit a impulsar una aventura editorial d’aquest tipus en català.
Ara, trenta anys després i amb els quioscos cada vegada més buits de premsa musical, ‘Enderrock’ continua molt viva, acompanyant la música feta als Països Catalans –un concepte que la revista incentiva i té molt clar– en la seva llarga evolució: el rock dels noranta, el folk-pop del canvi de mil·lenni, l’escena alternativa, el mestissatge i les actuals músiques urbanes han tingut lloc a les seves pàgines i, en els últims anys, també al seu web, al qual accedeix el públic més jove nascut en plena era digital. Gràcies en bona part a ‘Enderrock’ ara es canta en català amb plena naturalitat en gairebé tots els estils, i això inclou des dels joves talents televisius d’‘Eufòria’ al ‘hardcore’ i les propostes més experimentals. La revista i els seus premis s’han convertit en el millor aparador de l’escena musical catalana, que cada any llança un miler de discos a les plataformes. El seu bon criteri també orienta enmig de tanta oferta.