L’acord de claredat d’ERC

Quan no saps ben bé què fer, crees una comissió d’experts. Aquesta és la sortida que ha trobat el govern ultraminoritari d’Aragonès per avalar la proposta d’arribar a un “acord de claredat” amb l’Estat per pactar un referèndum d’independència. Aquest “acord”, que implicaria acceptar que amb un 50% de participació i un sí a la independència del 55% quedaria resolta la qüestió, no té el suport de cap grup. La majoria sobiranista del 52% al Parlament només va ser efectiva per repartir càrrecs, per començar, per investir president Aragonès, però no ha servit ni una sola vegada perquè els partits independentistes es posessin d’acord –amb claredat, sí– sobre el full de ruta a seguir. Ara, a més, malgrat que la proposta d’Esquerra no va ser ben acollida pel seu nou aliat, el PSC, el govern diu que li vol començar a donar forma i s’empesca una comissió perquè una colla d’acadèmics la facin petar una estona, sense cobrar, com si fer-ho fos el problema per recelar de la validesa de la proposta. D’entrada els diré que si un expert treballa sense cobrar, en realitat no treballa, perquè li cal guanyar-se les garrofes en una altra banda. L’amateurisme és l’imperi de la mediocritat o de la joventut mal pagada, perquè se n’abusa. La política catalana està com està, perquè els polítics cobren una morterada, sovint exagerada atesa la seva capacitat, i quan recorren als experts, aleshores els obliguen a treballar com a esclaus, sense cobrar.

L’acadèmic escollit per liderar la comissió d’experts és el politòleg Marc Sanjaume i Calvet, un jove especialista en processos de secessió vinculat a la UPF. Sanjaume, que és membre d’una família d’independentistes de pedra picada, té els mèrits suficients per liderar aquesta comissió. Tants com Jordi Muñoz, un altre jove politòleg del planter d’ERC, per dirigir el CEO. Sanjaume ha crescut acadèmicament sota el mestratge del catedràtic Ferran Requejo, que va passar de defensar el federalisme asimètric a l’independentisme per esgotament, i del professor Alain-G. Gagnon, catedràtic de Ciència Política de la Universitat del Quebec a Mont-real, defensor de la singularització de la nació quebequesa en el marc d’un Canadà federal multinacional.

Si vostès volen fer un tast del seu pensament, l’Editorial Afers va publicar-li el 2012 el llibre Temps d’incertituds. Assajos sobre el federalisme i la diversitat nacional. És una bona manera d’entrar a comprendre què significa un “acord de claredat” com el que proposa Esquerra. Al capdavall, el que ara suggereixen els republicans és traslladar a la realitat catalana allò que va dictar el Tribunal Suprem del Canadà després del segon referèndum del Quebec. El 1998 va concloure que la independència unilateral no estava emparada per cap llei, però també va instar el govern canadenc a negociar amb els independentistes quebequesos per definir amb claredat les condicions d’un eventual futur referèndum acordat. La proposta d’arribar a un “acord de claredat” va fer-la el govern canadenc per a disgust dels independentistes quebequesos. Des de llavors que tot està encallat.

No sé qui integrarà aquesta comissió d’experts. Potser els passarà com a mi, que, quan vaig demanar a diversos professors si volien col·laborar amb el nonat think-tank promogut pel Consell de la República, molts van refusar amablement la proposta. No perquè no cobressin, que no cobraven, sinó perquè en aquest país és gairebé impossible construir espais de pensament que siguin realment plurals. Ningú no es refia de ningú i tothom creu que rere d’una proposta que voreja la política hi ha la mà negra de no se sap qui. No dic que no sigui així, perquè els partits catalans són sectaris de mena, però el gran problema no és aquest. El problema és que els informes d’una comissió no valen per a res si no es tradueixen en alguna cosa pràctica. Les agències universitàries de recerca neguen beques als investigadors que no demostren la viabilitat de la transferència social del teu treball. El millor exemple d’inutilitat són els dinou informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, un òrgan creat per Artur Mas el 2013 que havia d’aconsellar la Generalitat sobre com es podia assolir un referèndum d’autodeterminació. Era presidit per Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern des del 2004. Marc Sanjaume era en aquell temps “assessor en matèria de política comparada de l’autogovern” d’aquest think-tank governamental. El perill del canvi climàtic reclama no gastar més paper.