Pau Gasol i l’èxit d’un esport català escanyat
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Susanna Oliveira, Toni Brosa, Sara Muñoz, Carles Sabaté, Anna Puig, Xevi Sala, Dolors Bellés, Xevi Masachs, Teresa Márquez, Xavi Castillón, Núria Astorch i David Brugué.
Pau Gasol és el vuitè jugador de bàsquet no format als Estats Units al qual el seu equip retira la samarreta amb el seu dorsal. Aquest és el reconeixement més solemne que es pot fer a un jugador en la meca del bàsquet. A més, al pivot català no l’ha immortalitzat un equip qualsevol sinó el que ha guanyat més títols de l’NBA i el més distingit i glamurós: els Lakers de Los Angeles. Pau Gasol ha tingut una carrera inimaginable des que va marxar als Estats Units el 2001. Estar-s’hi vint temporades, guanyar dos anells de campió sent un home clau, participar en diversos All-Star i protagonitzar l’emblemàtic salt inicial contra el seu germà Marc –també campió– configuren les magnituds d’una carrera longeva i irrepetible en un país que quan ell va néixer (1980) veia els jugadors europeus –sovint mancats d’alçada i de capacitats atlètiques– com un exotisme capriciós que aportava ben poc a un dels seus esports nacionals. En clau de país, constatar que les fites de Pau Gasol no arriben soles és un motiu d’orgull per a l’esport català. Certament, es tracta d’un esportista de nivell excepcional, però els èxits de dimensió mundial en gran quantitat de disciplines com els esports de motor, de muntanya, d’aigua i en múltiples esports d’equip situen Catalunya com una autèntica potència mundial de l’esport contemporani. Tot això, amb una població que no arriba als vuit milions i sense disposar d’un estat propi per finançar un sistema d’esport de base i formatiu que queda en mans de la bona voluntat i millor feina que fan les entitats compensant uns mitjans precaris amb dedicació, formació i il·lusió, i unes federacions esportives sistemàticament perseguides per l’Estat espanyol quan han intentat desprendre’s de la cotilla autonòmica i treure el cap a l’exterior.
El sector esportiu és un dels damnificats de l’infrafinançament congènit de Catalunya. No ho seria tant si se’l valorés més com a part primordial d’una vida saludable. Disposar de més recursos no garanteix l’aparició de figures excepcionals com Pau Gasol però és bàsic per mantenir la salut d’una piràmide formativa que dona densitat, quantitat i qualitat a l’esport d’un país i que culmina en l’esport professional.