Abocats a la sequera

Una gravíssima sequera va mono­po­lit­zar durant molts mesos l’agenda mediàtica el 2008 i ara, quinze anys després, ens hi abo­quem de nou. Allò ja va supo­sar un petit punt d’inflexió perquè va acce­le­rar les des­sa­li­nit­za­do­res i va fer inten­si­fi­car l’estalvi i la rege­ne­ració, que fan que avui no esti­guem molt pit­jor. És evi­dent, però, que, amb els anys que fa que s’anun­cia el canvi climàtic, no s’ha actuat amb prou pre­visió per com­ba­tre’l. Ara tot són pres­ses altre cop, i el nou pres­su­post des­tina 670 mili­ons a infra­es­truc­tu­res que fal­ca­ran l’abas­ta­ment quan això es repe­teixi en el futur, que es repe­tirà, però que no evi­ta­ran l’angoixa aquest estiu, a no ser que plo­gui a la pri­ma­vera. Ja poden con­vo­car ara cime­res con­tra la sequera, que si no n’hi ha, no en raja.