No fa per un sindicalista

El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, considera que ens hem de plantejar si es retira la prestació d’atur a aquells que rebutgin una feina per a la qual estiguin preparats o se’ls hagi format. Jo no ho sé pas. Ni puta idea!, que diuen ara. O doctors té l’Església!, que deia l’àvia Neus. La veritat és que em pensava que ja ho feien, això. I no sé què pensar-ne. Ni sobre que no ho facin ni sobre que Álvarez pensi que se n’ha de parlar. Si ho treu suposo que deu tenir motius per fer-ho i suposo, per sobre de tot, que deu passar sovint que algú prefereixi continuar cobrant una prestació que incorporar-se al món del treball, si el que treu el tema és secretari general d’un dels sindicats majoritaris. Per què passa això? Són esquenadrets en termes generals? Són gent amb un os a l’esquena? Són treballs mal pagats i d’escassa realització personal i professional? En qualsevol cas, de les declaracions de Pepe Álvarez m’ha absorbit molta més atenció la consideració que el sindicalista ha fet del que creu en què s’ha convertit el Sepe. “Un simple registre”, va dir. I sobretot encara em va cridar més l’atenció que digués que era el que creia “sincerament”, encara que potser no era “el que feia per un sindicalista”. I realment devia fer poc, perquè els de comunicació ja li han tocat el crostó i ara tot són matisos. Matisos d’ell i de tota la tribu sindicalista que pensa el que Álvarez ja deia. No fa per un sindicalista! Estic per queixar-me al Sindicat!