Opinió

Pilotes i cuines a Sils

L’entitat Cuineres de Sils ha recorregut infinitat de pobles de Catalunya

D’una pilota a l’altra. Aquesta és la història concentrada i liofilitzada de la prestigiosa entitat Cuina a Sils. Poc s’ho imaginaven aquella colla de veterans que el 1972 van començar a organitzar partits de futbol al seu poble. Vint anys després allò acabaria en unes costellades que ja no tindrien el mot “partit” presidint el sintagma preposicional. I és que no hi havia marxa enrere. Els més joves d’aquell contuberni s’havien decantat definitivament per la pilota i les pilotilles de la carn d’olla en detriment de les que, sense ser mastegades, rodolen cap a una porteria o cap a l’altra, totes dues famolenques de gols. Sí, va ser vint anys més tard: l’incombustible activista Xico Anoro havia convençut les tres primeres àvies de Sils per presentar-les com a cuineres amb projecció local. Què dic, local! Nacional. Què dic, nacional! Internacional... L’entitat Cuineres de Sils (després Cuina a Sils, quan s’hi van afegir homes) ha recorregut infinitat de pobles de Catalunya fent actes, xerrades, demostracions culinàries, intervencions a la televisió... En l’àmbit internacional La cuina a Sils ha estat invitada a Madrid, Santander, Torí, Roma, París... i em podria allargar fins a una trentena més de demostracions en viu. També han publicat llibres. El primer va ser La cuina a Sils (1994), després van venir Les nostres receptes de cuina (1997), els Quaderns de cuina (1999 i 2000), La cuina dels flavonoides (2018), La cuina del porc (2021)... i així fins a disset publicacions. L’última, tot just sortida del forn, es vestirà de gala aquest vespre al restaurant Mediterrani de l’Hotel H10Casanova de Barcelona i serà presentada per la xef i emprenedora Carme Ruscalleda. Per tot plegat, la Generalitat va concedir la Creu de Sant Jordi a Francesc (Xico) Anoro, l’ideòleg, ànima i motor dièsel de l’organització. Una puntualització que em fa el mateix condecorat: la medalla, per bé que unipersonal, ja que el protocol hi obliga, és de tots els membres! I la reparació d’un oblit per part del columnista: el títol del llibre que es presenta avui és La cuina dolça. Tracta de postres, però no són les postres de res. Si n’hi ha, d’actes, demostracions, xerrades i llibres que en Xico (col·laborador també al Refectori de Farners) ja té al xup-xup per als anys que han de venir...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.