Opinió

De set en set

Diguem prou

El part pel seu segon fill a l’hospital Sant Joan de Reus va ser un malson pel tracte i per les suposades males pràctiques de l’equip que la va atendre, i per això l’Amanda ha presentat una queixa a CatSalut i al Síndic de Greuges, i una reclamació al mateix hospital. Un cas de presumpta violència obstètrica que n’ha acabat destapant altres arreu de Catalunya. També hi ha el cas d’una dona que va morir després d’estar ingressada a la vuitena planta de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, una planta sense cap especialització definida i que “hauria d’estar tancada” per les deficiències en els llits, en les instal·lacions o en la climatització però que allotja usuaris per la també suposada saturació del centre. A un altre pacient d’un CAP de Tarragona van tardar tant a fer-li unes anàlisis que després ja va ser massa tard per aplicar-li el tractament “que almenys li hauria pogut retardar la mort”. Són només tres de les queixes i reclamacions per mala praxi que el Grup en Defensa de la Sanitat Pública ha recollit a les comarques de Tarragona i que la setmana vinent exposaran a la comissió de Salut del Parlament. També les han portat al Síndic de Greuges i a la Regió Sanitària de Tarragona, com a exemple, extrapolable arreu del país, d’una atenció sanitària pública que encara es mou en el terreny de la precarització, malgrat els intents dels darrers temps de capgirar la situació. No és la que ens mereixem els usuaris ni tampoc la que es mereixen uns professionals de la salut que acaben volent marxar fora. Pel 30 de març han convocat una manifestació a Tarragona, amb el lema Diguem prou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.