CRÒNICA
Jordi Panyella
Barrientos o la justícia parcial i amb armadura
El magistrat Jesús María Barrientos és un home carregat de feina. Aquests dies, quan no treballa en la redacció de la sentència del cas sobre la gestió de Laura Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, atén les seves obligacions de president el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com per exemple la reunió d’ahir de la junta de govern de la institució.
I tot plegat discorre dins del noble Palau de Justícia del passeig Lluís Companys de Barcelona, que ahir, una vegada més, tornava a estar blindat amb una doble filera de tanques metàl·liques, un reforç policial i un control estricte dels accessos. El motiu de tanta seguretat era un nou judici a l’independentisme català, en aquest cas un déjà-vu de quatre membres de la mesa del Parlament, sota la presidència de Carme Forcadell, acusats de desobeir el Tribunal Constitucional.
Si el judici d’ahir es repetia és perquè el Tribunal Suprem havia considerat que Barrientos no hauria d’haver participat en la primera vista del cas a causa de la seva parcialitat. Entre els dos judicis, un fet nou: l’absolució de la mesa que presidia Roger Torrent en un supòsit de desobediència idèntic al que es torna a jutjar ara i que Barrientos va considerar que calia condemnar.
És evident que a Barrientos no li agraden els independentistes, i no només això, en recela en gran mesura o, si mes no, se sent amenaçat. Només així s’explica l’armadura de tanques i policies que hi havia ahir a l’entorn del Palau de Justícia, tot i que l’ambient hi era molt tranquil.
Els mateixos processats en la causa havien demanat que no hi hagués un gran acompanyament fins a la porta del tribunal, com ha passat altres vegades. I així va ser. Alba Vergés, Jordi Turull, Carles Riera, Xavier Antich o Dolors Feliu van ser alguns dels pocs que s’hi van acostar. Com sol passar en algunes ocasions, eren més els periodistes concentrats al lloc que els protagonistes de l’acte de suport.
I el judici? Doncs dins de la sala del TSJC, els quatre processats, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Coromina i Lluís Guinó, van tornar a fer una defensa del parlamentarisme, una pràctica en què sí que s’hi valen parcialitats i armadures, perquè cada un hi va amb la seva, però en què no hi hauria d’haver tuteles, ni tisores, ni del Constitucional ni de cap altra mena.