Les dones sí que pinten

El car­tell d’una expo­sició sobre el paleolític inau­gu­rada fa deu anys va per­tor­bar l’ente­ni­ment de molts. S’hi veu una dona que esbossa un bisó en el sos­tre d’una cova. Els detrac­tors: “Com se sap que elles també pin­ta­ven?” Res­posta cor­recta: “Com se sap que no?” I qui diu pin­tar... Als Andes s’han loca­lit­zat res­tes de 8.000 anys d’una jove amb els seus uten­si­lis de cacera i un cop estu­diat el lloc s’ha arri­bat a la con­clusió que un terç dels que por­ta­ven el men­jar a casa eren dones. L’arque­o­lo­gia femi­nista té molt camí per recórrer i fer visi­ble el nos­tre paper en la història i la cons­trucció d’uns per­sis­tents rols de gènere no mar­cats exclu­si­va­ment per la bio­lo­gia. Ens fixem ara en un estudi publi­cat a prin­ci­pis de març a la revista Pro­ce­e­dings of the Nati­o­nal Aca­demy of Sci­en­ces i basat en l’anàlisi de peces den­tals de 10.000 per­so­nes mor­tes fa mil anys que revela fins a quin punt el sexe mas­culí ha gau­dit sem­pre de pri­vi­le­gis quant a l’ali­men­tació i a la salut –i molts altres dins del sis­tema patri­ar­cal–. La recerca fa una com­pa­ració entre dos indrets: a Ístria, actual regió roma­nesa de Dobrudja, apa­rei­xen sig­nes de des­nu­trició en el 60% de les dones i en el 25% dels homes. A Plinkai­ga­lis, actual Kedai­niai, a l’oest de Lituània, la incidència és més igua­litària: 56% dels homes i 46% de les dones. I ara, què passa? Els indi­ca­dors es man­te­nen: a Dobrudja només el 50% de les dones s’incor­po­ren en el mer­cat labo­ral i un 18% són repre­sen­tants polítics; a Kedai­niai, els per­cen­tat­ges són del 73% i del 48%. Curi­osa herència! Hi ha qui encara vol­dria que no pintéssim res!