Tres presidents, un a Farners

Capítol pri­mer de l’arti­cle. Davant de l’atac furi­bund per­pe­trat con­tra el Barça, i tenint en compte que, havent pres­crit els fets, ell no figura com a denun­ciat per­so­nal­ment, a Laporta no li hau­ria cos­tat gaire espol­sar-se les puces. I a mi què m’explica, senyor fis­cal, vagi a veure en Rosell i en Bar­to­meu, que són molt dolen­tots… En comp­tes d’això, Laporta ha fet tres coses: d’entrada, recor­dar que els atacs al Barça no són gratuïts ni s’han de des­con­tex­tu­a­lit­zar de l’anti­ca­ta­la­ni­tat que res­pira Espa­nya. Segon, no donar cap mena d’expli­cació fins que se sàpiguen els ter­mes exac­tes de la denúncia. I ter­cer —no pas en aquest ordre—, avi­sar que no sola­ment es defen­sa­ran com a bar­ce­lo­nis­tes, sinó que, arri­bat el moment, pas­sa­ran a l’atac. Una acti­tud tan poc vacil·lant ha fet que el bar­ce­lo­nisme no es dis­tragués i fes cos­tat a la direc­tiva, fos­sin qui­nes fos­sin les pre­ferències dels socis en les últi­mes elec­ci­ons. És el cas, per exem­ple, de Jordi Piera, pre­si­dent de la Penya Blau­grana de Santa Coloma de Far­ners, i de la resta dels mem­bres. Piera era un deci­dit par­ti­dari de Víctor Font i el seu pro­grama. Li va saber molt de greu quan va que­dar der­ro­tat en les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del club. Tan­ma­teix ara ho té clar: —“El vai­xell el porta en Laporta i ens està pas­sant el mis­satge que no s’ama­garà, oi? Doncs enda­vant, gua­nya­rem!”.

Capítol segon. Davant de l’atac furi­bund con­tra la nació, i apro­fi­tant que ell no és repri­mit perquè ales­ho­res estava ama­ga­det sota la fal­di­lla del par­tit i ara diu amén a tot el que per­pe­tra la Cas­te­lla impe­rial, al pre­si­dent Ara­gonès no li va cos­tar gens come­tre la indig­ni­tat d’espol­sar-se les puces i atri­buir al pre­si­dent Puig­de­mont uns supo­sats con­tac­tes amb els rus­sos aquells dies pre­vis al referèndum del pri­mer d’octu­bre. Jo no he estat, senyo­reta, va ser cosa d’aquell altre, que és molt dolen­tot…! Va pas­sar fa uns quants dies durant la comissió d’inves­ti­gació d’euro­par­la­men­ta­ris arran del cas de l’espi­o­natge Pega­sus. A pre­gun­tes del naci­o­na­lista espa­nyol J.I. Zoido, el pre­si­dent va con­tri­buir a rega­lar trum­fos a l’Estat espa­nyol donant ver­sem­blança a uns fets més que dub­to­sos. La diferència entre dues mane­res de fer: la noblesa i manca de covar­dia d’un. La bai­xesa i manca de valor de l’altre. Capítol ter­cer. És un exer­cici: queda’t, lec­tor, amb una de les dues acti­tuds.