Crispetes

Cada movi­ment, gest i paraula serà audi­tada per mirar d’enten­dre, i sobre­tot inter­pre­tar, quina volun­tat amaga la tor­nada exprés de Clara Pon­satí. Uns hi veuen una més de les tan­tes juga­des mes­tres marca de la casa per acor­ra­lar Lla­rena; per d’altres és un movi­ment per posar en qüestió l’estratègia d’altres repre­sa­li­a­des (Ser­ret o Gabriel) i, fins i tot, hi ha qui bar­rina amb la tesi que el retorn de l’euro­di­pu­tada, i la seva no detenció, ha estat una mani­o­bra per agi­tar unes bases inde­pen­den­tis­tes som­no­lents. Els motius, doncs, de la decisió van a gust del con­su­mi­dor, igual que les con­seqüències que se’n puguin deri­var. Una, però, ja sem­bla clara: el front de l’exili ja no només està tren­cat, sinó ober­ta­ment enfron­tat. I això ja hi ha qui s’ho mira amb cris­pe­tes.