Celestial paradís fiscal

Molt somrients en la foto de dimecres: el ministre de Presidència, Félix Bolaños, el nunci Bernardito Auza i el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan José Omella, celebrant l’acord de renúncia per part de l’Església catòlica de l’exempció de pagament de dos impostos, el de les contribucions especials i el de construccions, instal·lacions i obres (ICIO). A partir d’ara, se suposa que es posa fi als privilegis fiscals de què ha gaudit la celestial institució. Sota el titular, la lletra petita: no es tracta de cap generosa renúncia sinó del compliment de la legislació estatal i comunitària, tal com va passar en el seu moment amb l’IVA. I d’altra banda les prebendes es mantenen en forma d’immatriculacions indegudes, la majoria a Castella i Lleó i a Catalunya –35.000 béns entre el 1998 i el 2015; hi ha càlculs que apunten cap a 100.000– i de dispensa de l’IBI, que representa, segons informa Europa Laica, un paradís fiscal de 4.000 milions d’euros. La bicoca són els acords entre l’Estat i la Santa Seu del 1979, hereus del concordat del 1953, que en no ser derogats impedeixen l’avanç cap a la laïcitat democràtica. Segons l’esmentada entitat, l’Església va rebre el 2020 uns 12.000 milions d’euros de l’erari públic (en concepte d’educació, assistència social, pagament de sous de bisbes, capellans, professors de catolicisme). Uns 300 milions corresponen a la recaptació del 0,7% de la casella de l’IRPF i tan sols el 25% es destina a tasques assistencials; el 75% s’utilitza per al funcionament de la diòcesi i el sosteniment de la jerarquia. Per tenir-ho en compte!