Sequera i demagògia

La Taula Nacional de l’Aigua també s’haurà d’esperar que passin les eleccions. El govern ja ha dit que no la convocarà fins al mes de juny. Serveixi o no de precedent, aquesta vegada estic molt d’acord amb els que manen i el que han decidit. La veritat és que la set que hàgim de passar tots plegats ja no vindrà pas d’aquí i que per a la salut mental de la ciutadania en pes pot resultar prou eficient retirar de la campanya electoral la demagògia que podria generar una Taula Nacional de l’Aigua amb agenda d’activitat. I si s’ha pogut esperar fins ara, també podem esperar dos mesos més. Sobretot si van prenent decisions assenyades com ara que les piscines comunitàries podran estar plenes aquest estiu. Ara encara falta que la comissió de savis defineixi exactament què s’entén per comunitàries, però el primer gran ridícul en què podíem caure ja l’hem superat. A quin cap entra que després d’un estiu com el que es va passar l’any passat ara la solució pugui ser tenir les piscines buides? Gràcies, govern, per entendre que era pitjor el remei que la malaltia. I ara, tots plegats, deixeu de donar la tabarra amb la culpabilització dels ajuntaments, siguin dos-cents o siguin els que siguin, que consumeixen més aigua de la que està permès que consumeixin. A la que plovia molt l’àvia Neus ens feia vigilar com creixia la riera. “El foc té aturador –deia–, però l’aigua, no.” La demagògia, amb la sequera, pot ser un infern.