Les comparacions sempre són odioses però els astres del calendari s’estan alineant perquè aquest any Catalunya recuperi, per bé o per mal (aquí ja no m’hi fico), dos dels seus fills pròdigs més universals. El retorn de Ponsatí va servir per sentir Boye confirmar que tindrem Puigdemont aquest any a Catalunya (la del sud, és clar). Quin efecte tindrà això sobre un independentisme que cau a trossos és impossible de calcular. També s’està esfondrant, almenys econòmicament, el Barça, amb un Camp Nou que és també una vella, no bella, metàfora de l’autodeterminació. I aquest estiu, per arreglar-ho o acabar-ho d’enrunar, arriba Messi, un heroi de llegenda. Per fer-ho més rodó tant l’un com l’altre tenen dos grans supermalvats al davant: Llarena i Tebas.